L’agost de l’any 1969, quan es va celebrar l’històric festival de Woodstock, a l’estat de Nova York, el moviment hippy, sorgit el 1966 a la ciutat californiana de San Francisco, estava plenament consolidat i fins i tot es podria dir que, una vegada portat a terme l’esdeveniment, el corrent contracultural va iniciar la seva decadència, ja força evident amb l’arribada de la nova dècada.
Els organitzadors del macrofestival van ser els primers sorpresos quan van observar la multitud de persones que es dirigien cap a Woodstock per presenciar les diferents actuacions que van tenir lloc els tres dies de concerts. El número d’assistents va ser tan espectacular – es calcula que hi van arribar aproximadament mig milió d’espectadors – que els responsables no van tenir una altre solució que deixar entrar gratuïtament a molts d’ells, amb la consegüent pèrdua de diners, només compensada per la posterior edició de l’event en disc i film.
Durant les tres jornades que va durar el festival, van passar alguns dels intèrprets i bandes més importants del moment, com va ser els casos de Richie Havens, que va obrir el programa, el músic indi Ravi Shankar, Arlo Guthrie, fill del mític Woody Guthrie, l'exlíder de Lovin' Spoonful John Sebastian, Joan Báez, Jimi Hendrix, que va tancar els concerts amb una revolucionària versió de l’himne nord-americà, The Grateful Dead, Jefferson Airplane, Country Joe & the Fish, Santana, The Who, Crosby, Stills, Nash & Young, Ten Years After, Sly & the Family Stone, Cannet Heat i un llarg etcètera.
Moltes són les imatges que han quedat d’aquell històric festival, entre les quals podríem destacar la nombrosa presència de nens, les esllavissades sobre el fang, després d’una intensa tempesta que va tenir lloc en una de les jornades, o el discurs de caire espiritual narrat per Shankar. Durant els tres dies d’actuacions a penes hi van tenir lloc incidents, fet que va evidenciar el caràcter pacifista de la generació de les flors, la pau i l’amor, mentre que la contrarietat més notòria va ser la manca de serveis bàsics. 25 anys després es va repetir el festival, però l’acte va tenir unes característiques molt artificioses i escassament autèntiques, malgrat la presència del llegendari Bob Dylan, que s’havia negat a participar en l’edició original per considerar-la massa... comercial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario