Intèrpret: Lluís Llach.
Any: 1974.
Gènere: nova cançó catalana.
Àlbum d’estudi: ... i si canto trist.
El millor: la gran època del cantautor català.
El pitjor: sembla que molts han descobert el tema els darrers anys.
Mitjan la dècada dels 70, Lluís Llach era ja un músic plenament consolidat, el membre més cèlebre del grup dels setze jutges de la nova cançó catalana i un autèntic símbol d’una Catalunya que lluitava contra l’opressió que vivia durant el franquisme, que es trobava en els seus últims anys, però amb un fort enduriment arran de la mort de l’almirant Carrero Blanco. Va ser llavors quan el cantautor de Verges va editar un dels seus àlbums més importants, “... i si canto trist”, el qual conté el tema “Que tinguem sort”, una peça plena de lirisme, tristesa i tendresa. La cançó va tenir una gran acollida, però, en aquella etapa del cantant empordanès, no va tenir l’èxit d’“El bandoler” o “L’estaca”. Pel contrari, les noves generacions han convertit “Que tinguem sort” en la peça més popular de Llach.
No hay comentarios:
Publicar un comentario