Lloc de fundació: Oklahoma City (Estats Units).
Formació vigent: Wayne Coyne (veu i guitarra), Steven Drozd (guitarra i veu), Michael Ivins (baix) i Kliph Scurlock (bateria).
Gèneres: rock alternatiu, rock psicodèlic i rock experimental.
Dècada principal: 00.
Àlbum estel·lar: The soft bulletin (1999).
Altres àlbums d'estudi: Here it is (1986), Oh my gawd !!!... The Flaming Lips (1987), Telepathic surgery (1989), In a priest driven ambulance, with silver sunshine stares (1990), Hit to death in the future head (1992), Transmissions from the satellite heart (1993), Clouds taste metallic (1995), Zaireeka (1997), Yoshimi battles the pink robots (2002), At war with the mystics (2006), Embryonic (2009), The Flaming Lips and stardeath and white dwarfs with Henry Rollins and peaches doing the dark side of the moon (2009), The Flaming Lips and heady fwends (2012), The terror (2013), With a litlle help from my fwends (2014) i Oczy melody (2017).
El millor: la valoració de la crítica.
El pitjor: ho tenen complicat a la seva terra.
The Flaming Lips es va fundar a inicis dels 80 a Oklahoma City i són coneguts arreu pels estranys noms dels seus temes i àlbums, la seva extravagància, les lletres surrealistes de les cançons que escriuen o els espectaculars concerts que realitzen, amb la inclusió de projeccions de vídeo, titelles o globus gegants. La banda, que va aconseguir un punt d’inflexió gràcies al treball “The soft bulletin”, ha estat una de les formacions alternatives i independents més aclamades per la crítica els últims temps.
Formació vigent: Wayne Coyne (veu i guitarra), Steven Drozd (guitarra i veu), Michael Ivins (baix) i Kliph Scurlock (bateria).
Gèneres: rock alternatiu, rock psicodèlic i rock experimental.
Dècada principal: 00.
Àlbum estel·lar: The soft bulletin (1999).
Altres àlbums d'estudi: Here it is (1986), Oh my gawd !!!... The Flaming Lips (1987), Telepathic surgery (1989), In a priest driven ambulance, with silver sunshine stares (1990), Hit to death in the future head (1992), Transmissions from the satellite heart (1993), Clouds taste metallic (1995), Zaireeka (1997), Yoshimi battles the pink robots (2002), At war with the mystics (2006), Embryonic (2009), The Flaming Lips and stardeath and white dwarfs with Henry Rollins and peaches doing the dark side of the moon (2009), The Flaming Lips and heady fwends (2012), The terror (2013), With a litlle help from my fwends (2014) i Oczy melody (2017).
El millor: la valoració de la crítica.
El pitjor: ho tenen complicat a la seva terra.
The Flaming Lips es va fundar a inicis dels 80 a Oklahoma City i són coneguts arreu pels estranys noms dels seus temes i àlbums, la seva extravagància, les lletres surrealistes de les cançons que escriuen o els espectaculars concerts que realitzen, amb la inclusió de projeccions de vídeo, titelles o globus gegants. La banda, que va aconseguir un punt d’inflexió gràcies al treball “The soft bulletin”, ha estat una de les formacions alternatives i independents més aclamades per la crítica els últims temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario