Eric Clapton ha estat considerat el millor guitarrista de la història de la música rock, juntament amb els nord-americans Jimi Hendrix i Duanne Allman i els també britànics Jeff Beck i Jimmy Page, que com ell van tocar en el llegendari grup anglès The Yardbirds.
Clapton va ser un dels membres fundadors dels Yardbirds, una de les bandes cabdals del rythm & blues britànic, amb Rolling Stones, Animals, Spencer Davis Group o John Mayall & The Bluesbreakers. Quan els Yardbirds van decidir incorporar el pop al seu repertori, en un intent d’incrementar la seva popularitat i també la venda dels seus discs, Clapton va decidir abandonar el grup. Més tard, el guitarrista es va ajuntar amb els Bluesbreakers de Mayall, per on també van passar altres grans de l’instrument com Peter Green, fundador de Fleetwood Mac, o Mick Taylor, fugaç integrant dels Rolling Stones.
Clapton es va unir després amb Jack Bruce i Ginger Baker per formar Cream, en un moment en què respectivament eren considerats els millors guitarrista, baixista i bateria del Regne Unit. El supergrup, que no va tenir una trajectòria massa extensa, va barrejar el rythm & blues amb la psicodèlia, llavors plenament de moda, i va ser un clar referent per al hard rock. Després de la dissolució del trio, Clapton va ser partícip d’un altre supergrup, Blind Faith, on va coincidir amb Steve Windwood, excomponent d’Spencer Davis Group i Traffic, i novament amb Baker, i va crear una sèrie de bandes en què ell n’era l’inqüestionable líder, com Derek & the Dominos, amb els quals va gravar l’històric “Layla”.
Posteriorment, el guitarrista britànic va decidir llançar-se en solitari, en una carrera que va tenir molts problemes durant els inicis, fonamentalment pels seus greus problemes amb les drogues, dels quals finalment va poder sortir-se’n. Durant els 70, Clapton va col·laborar en el festival de Bangladesh, organitzat pel seu amic, l’exbeatle George Harrison; va ser el protagonista del Rainbow Concert, portat a terme per Pete Townshend, líder de The Who, per commemorar el retorn d’Eric; va actuar al film “Tommy”, l’obra precisament creada pel grup de Townshend; va participar al documental “The last waltz”, dedicat a The Band i dirigit per Martin Scorsese; va fer covers de “I got a sheriff”, de Bob Marley, i “Cocaine”, de JJ Cale, i va editar àlbums històrics com “641 Boulevard ocean”. Pel que fa als 80, 90 i primera dècada de l’actual segle, Clapton s’ha apropat més al gran públic, per exemple amb una versió de “Layla” més lenta i sofisticada.
Clapton va ser un dels membres fundadors dels Yardbirds, una de les bandes cabdals del rythm & blues britànic, amb Rolling Stones, Animals, Spencer Davis Group o John Mayall & The Bluesbreakers. Quan els Yardbirds van decidir incorporar el pop al seu repertori, en un intent d’incrementar la seva popularitat i també la venda dels seus discs, Clapton va decidir abandonar el grup. Més tard, el guitarrista es va ajuntar amb els Bluesbreakers de Mayall, per on també van passar altres grans de l’instrument com Peter Green, fundador de Fleetwood Mac, o Mick Taylor, fugaç integrant dels Rolling Stones.
Clapton es va unir després amb Jack Bruce i Ginger Baker per formar Cream, en un moment en què respectivament eren considerats els millors guitarrista, baixista i bateria del Regne Unit. El supergrup, que no va tenir una trajectòria massa extensa, va barrejar el rythm & blues amb la psicodèlia, llavors plenament de moda, i va ser un clar referent per al hard rock. Després de la dissolució del trio, Clapton va ser partícip d’un altre supergrup, Blind Faith, on va coincidir amb Steve Windwood, excomponent d’Spencer Davis Group i Traffic, i novament amb Baker, i va crear una sèrie de bandes en què ell n’era l’inqüestionable líder, com Derek & the Dominos, amb els quals va gravar l’històric “Layla”.
Posteriorment, el guitarrista britànic va decidir llançar-se en solitari, en una carrera que va tenir molts problemes durant els inicis, fonamentalment pels seus greus problemes amb les drogues, dels quals finalment va poder sortir-se’n. Durant els 70, Clapton va col·laborar en el festival de Bangladesh, organitzat pel seu amic, l’exbeatle George Harrison; va ser el protagonista del Rainbow Concert, portat a terme per Pete Townshend, líder de The Who, per commemorar el retorn d’Eric; va actuar al film “Tommy”, l’obra precisament creada pel grup de Townshend; va participar al documental “The last waltz”, dedicat a The Band i dirigit per Martin Scorsese; va fer covers de “I got a sheriff”, de Bob Marley, i “Cocaine”, de JJ Cale, i va editar àlbums històrics com “641 Boulevard ocean”. Pel que fa als 80, 90 i primera dècada de l’actual segle, Clapton s’ha apropat més al gran públic, per exemple amb una versió de “Layla” més lenta i sofisticada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario