RUST NEVER SLEEPS

Intèrpret: Neil Young.

Any: 1979.

Àlbum d’estudi anterior: Comes a time (1978).
Àlbum d’estudi posterior: Hawks and doves (1980).
El millor: les dues versions de “My my, hey hey” (“Hey hey, my my”).
El pitjor: Young estava a punt d’entrar en una època bastant irregular.

“Rust never sleeps” és un àlbum que Neil Young va gravar en directe, juntament amb el grup Crazy Horse, encara que la totalitat de les cançons eren noves. El treball, que alterna peces acústiques amb altres d’elèctriques, és una de les obres més elogiades del cantautor canadenc, que aleshores havia experimentat amb el gènere punk, el qual es trobava d’actualitat tant a Anglaterra com als Estats Units. El 1979, Young havia deixat enrere la seva etapa més popular, emmarcada per discs com “Harvest”, “On the beach”, “Tonight’s the night” o “Zuma”, fet que no va impedir que l’àlbum, que també va incloure dos temes gravats en estudi, fos elegit millor disc de l’any per la prestigiosa revista Rolling Stone. Les principals peces del treball són “Thrasher”, “Pocahontas”, “Powderfinger”, “My my, hey hey (into the blue)” i “Hey hey, my my (into the black)”, en els darrers dos casos, dues versions d’una mateixa cançó, la primera acústica i la segona elèctrica.