Intèrpret: Lluís Llach.
Any: 1973.
Àlbum d’estudi anterior: Com un arbre nu (1972).Àlbum d’estudi posterior: L’estaca (1973).
El millor: els millors dies de Llach.
El pitjor: el disc no reflecteix perfectament el concert.
El 1973, quan Lluís Llach va actuar a l’Olympia de París, el cantautor de Verges es trobava en un dels seus períodes estel•lars, en què per exemple ja havia compost dos dels seus grans clàssics: “El bandoler” i l’himne generacional “L’estaca”. Durant aquella època, corresponent als últims anys del franquisme, l’intèrpret empordanès era ja considerat l’integrant més cèlebre del moviment de la nova cançó catalana, una vegada Joan Manuel Serrat s’havia desvinculat del corrent, i es va convertir en tot un símbol de la Catalunya que lluitava contra la dictadura i per recuperar drets com l’autonomia o la legalització de la seva llengua. El directe gravat a l’Olympia és un dels àlbums més populars de Llach i hi surten cançons com les dues ja descrites, “Com un arbre nu” o “Novembre del 72”, única peça original del treball.
No hay comentarios:
Publicar un comentario