EVEN IN THE QUIETEST MOMENTS

Grup: Supertramp.

Any: 1977.     

Formació: Roger Hodgson, Rick Davies, Dougie Thompson, Bob Siebenberg i John Anthony Helliwell.

Àlbum d’estudi anterior: Crisis, what crisis ? (1975).

Àlbum d’estudi posterior: Breakfast in America (1979). 

El millor: la senzillesa de “Give a Little bit”.

El pitjor: un àlbum de transició.

Després d’anys cercant infructuosament l’èxit, el grup britànic Supertramp el va trobar de forma rotunda amb l’àlbum “Crime of the century”, més tard va fer un pas enrere amb “Crisis, what crisis ?” i posteriorment va tenir de nou una embranzida amb “Even in the quietest moments”, si bé el gran salt del quintet anglès no es produiria fins a l’edició del supervendes “Breakfast in America”. En l’àlbum analitzat, amb una portada marcada per la sofisticació i l’elegància, hi destaquen especialment tres cançons compostes per un dels seus líders, Roger Hodgson, concretament la dolça i espiritual “Babaji”, l’èpica “Fool’s overture”, un tema d’11 minuts en l’intent de la banda d’equipar-se amb les millors formacions de rock progressiu de l’època, que llavors estava passant per un dels seus períodes àlgids, i “Give a Little bit”, pel contrari una peça pop molt senzilla que va suposar aleshores el single més venut de Supertramp.