BLACK AND BLUE

Grup: The Rolling Stones.

Any: 1976.     

Formació: Mick Jagger, Keith Richard, Ron Wood, Bill Wyman i Charlie Watts. 

Àlbum d’estudi anterior: It’s Only rock’n roll (1974).

Àlbum d’estudi posterior: Some girls (1978). 

El millor: Fool to cry.

El pitjor: crítiques més aviat negatives.

Quan The Rolling Stones va gravar l’àlbum “Black and blue”, el llegendari quintet britànic estava passant per un període delicat, ja que, després de dos treballs magistrals, “Sticky fingers” i “Exile on Main St.”, dues de les millors obres de la història de la música popular, el grup anglès va entrar en certa crisi, doncs els seus tres discs de llarga durada següents, “Goat’s head soup”, “It’s Only rock’n roll” i “Black and blue”, no van rebre crítiques massa positives per part de la premsa especialitzada. L’últim d’aquests àlbums, “Black and blue”, va suposar el debut del guitarrista Ron Wood, substitut de Mick Taylor, si bé ja havia tingut una petita experiència en “It’s Only rock’n roll”. L’edició, que conté exemples de funk, disco i reggae, no ha passat a la història com un dels grans discs dels Stones, però conté, segons la meva opinió, una de les seves millors cançons: “Fool to cry”.