Vàries són les causes que s’han esgrimit per
explicar el sorgiment, l’any 1976, del punk rock, com per exemple la crisi
econòmica que assolava el Regne Unit des de 1973, que va provocar grans tasses
d’atur al país, de manera especial entre la joventut. Tanmateix, una altre
motiu molt important va ser la reacció contra el rock progressiu i simfònic,
que va tenir la seva època daurada durant el primer lustre de la dècada dels
70.
La música progressiva i simfònica, que va
tenir com a bandes més emblemàtiques Emerson, Lake & Palmer (EL&P), Genesis,
Jethro Tull, King Crimson, Pink Floyd o Yes, entre moltes d’altres, es va
caracteritzar per la llarga durada de les cançons, certa intel·lectualitat, la
grandiloqüència de moltes de les seves obres, el caire conceptual de molts dels
àlbums, la recerca de la perfecció en els estudis de gravació, les actuacions
en grans estadis o la tècnica instrumental, destacant en aquest aspecte músics
com el guitarrista Robert Fripp (King Crimson), el baixista Roger Waters (Pink
Floyd), el bateria Carl Palmer (Atomic Rooster i EL&P) o els teclistes
Keith Emerson (Nice i EL&P) i Rick Wakeman (Yes).
Mitjan la dècada dels 70, quan la crisi
iniciada l’any 1973, per l’augment vertiginós dels preus del petroli per part
dels estats productors i exportadors, ja s’havia aprofundit, molta gent s’havia
cansat de la complexa música progressiva i, mentre els seus problemes
s’agreujaven en forma d’atur, precarietat laboral o pèrdua de poder adquisitiu,
observaven aquelles estrelles del rock com éssers pretensiosos, distants i
llunyans. El primer gènere que va trencar amb aquella tendència va ser el pub
rock, amb protagonistes com Elvis Costello, Nick Lowe, Ian Dury o la banda
Doctor Feelgood i caracteritzat per la curta durada de les cançons, la
senzillesa d’aquestes o l’ús de petits espais per portar a terme els concerts.
El punk rock, sorgit l’any 1976 i consolidat
un més tard, va acabar definitivament amb el domini simfònic, malgrat que
aleshores el grup Yes (foto) va afirmar amb orgull que en aquell període havia
venut més còpies que qualsevol banda punk. En contraposició a la perícia
instrumental dels diferents músics del rock progressiu, els intèrprets de la
nova moda van portar a les màximes conseqüències el lema “Do it yourself”,
mentre els diferents conjunts punk van seguir la tònica ya explicada amb el pub rock,
amb el retorn a un rock tradicional, bàsic i primitiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario