martes, 2 de mayo de 2017

FASES DE LA MÚSICA ROCK: LA DIFICULTAT DE TRASLLADAR ELS DIRECTES A UN ESTUDI DE GRAVACIÓ












Si durant l’època del flower power, i més concretament en el seu període àlgid entre els anys 1967 i 1969, hi va haver una banda plena d’autenticitat hippy, aquesta va ser The Grateful Dead, el grup liderat pel cantant, guitarrista i compositor Jerry García i sorgit a la ciutat de San Francisco, bressol de la contracultura.

Des dels seus inicis, el grup californià va tenir una legió de fans, anomenats els Dead Head, que els seguien a tots els concerts que la formació realitzava, els quals eren veritables esdeveniments, doncs els components del conjunt de San Francisco portaven a terme un excel·lent espectacle, en què les contínues improvisacions es trobaven a l’ordre del dia.

Tanmateix, quan el conjunt californià va voler portar aquella atmosfera dels directes als estudis de gravació, no se’n va sortir, per la qual cosa els seus primers àlbums, l’inicial de títol homònim, “Anthem of the sun” i “Aoxomoxoa”, no van tenir el beneplàcit de la crítica ni tampoc el favor del públic, que no obstant seguia omplint els recintes on el grup representava les seves actuacions.

Potser per aquesta raó, The Grateful Dead va decidir gravar un àlbum en viu, que va portar el nom de “Live / Dead”, el qual la història l’ha deixat com el seu millor treball, juntament amb “American beauty”. Malgrat que el grup nord-americà no ha passat mai a la història com una de les formacions més venedores, en tot moment va ser fidel a les seves arrels i, quan el moviment hippy havia entrat clarament en decadència, els seus components van seguir vivint en comunes amb amics i familiars.  

No hay comentarios: