TELEPHONE LINE

Grup: Electric Light Orchestra.

Any: 1976.     

Formació: Jeff Lynne, Kelly Groucutt, Bev Bevan, Richard Tandy, Mik Kaminski, Melvyn Gale i Hugh McDowell.  

Gènere: pop.

Àlbum d’estudi: A new world record.   

El millor: potser la millor cançó que mai hagi compost Lynne.

El pitjor: no arribar al número u als dos principals rànquings.

Després de la desaparició del grup mod Move, els seus components Roy Wood, Jeff Lynne i Bev Bevan van fundar l’Electric Light Orchestra (ELO), de la qual aviat en va sortir Wood, deixant Lynne com a indiscutible líder de la banda. Després de l’èxit dels àlbums “Eldorado (a simphony)” i “Face the music”, el conjunt britànic de pop simfònic va editar “A new world record”, segurament el millor treball de la seva trajectòria. En el disc es troben grans peces, algunes de les més populars de la formació de Birmingham, com “Rockaria”, la cèlebre “Livin’ thing”, “Do ya” o la bella “Shangril-la”, però potser cap supera “Telephone line”, la segona pista de l’emblemàtica obra. El tema analitzat, número u a Suècia i Nova Zelanda, set als Estats Units i vuit a la Gran Bretanya, que com tots els hits de la banda anglesa va portar la signatura de Lynne, tracta d’una conversa telefònica entre dos amants i, a diferència de moltes de les cançons de l’època de l’ELO, no té una obertura simfònica.