L’any 1956 es va inaugurar el festival
d’Eurovisió, que va agrupar les televisions públiques d’Alemanya Occidental,
Bèlgica, França, Holanda, Luxemburg, Itàlia i Suïssa, que en va ser el primer organitzador,
concretament a la localitat de Lugano, i també el vencedor inicial.
Durant la dècada dels 60 i inicis del decenni
dels 70 del passat segle, les cançons es caracteritzaven pel seu estil melòdic,
suau i lleuger i no era estranya la presència de populars i famosos intèrprets,
com en són exemple alguns dels representants espanyols de l’època, com Raphael
o Julio Iglesias, sense oblidar el britànic Keith Richard, la francesa
Françoise Hardy, la grega Nana Moskouri o els italians Domenico Modugno,
Gigliola Cinquetti i Nicola di Bari.
A partir de mitjan la dècada dels 70, l’estil
musical va fer un tomb important i les peces interpretades tenien un format més
pop, rítmic i discotequer, sent-ne un clar exemple el triomf del quartet suec
Abba am el tema “Waterloo”. El grup escandinau va ser una de les escasses mostres que, arran de la seva participació al popular festival, va aconseguir una
trajectòria internacional espectacular.
Per finalitzar aquest article significar que
TVE ha guanyat en dues ocasions el certamen, amb la madrilenya Massiel (foto) i
la catalana Salomé, que va haver de compartir el triomf amb tres representants
més; que el rècord de victòries el té Irlanda amb set, sobretot gràcies a la
figura de Johnny Logan, i que els darrers temps l’esdeveniment s’ha recuperat
després d’anys de crisi i decadència, fonamentalment pel fervor mostrat pels
països excomunistes de l’est.
No hay comentarios:
Publicar un comentario