Després de la seva primera etapa amb David
Crosby, Stephen Stills i Graham Nash, i d’haver gravat l’històric àlbum
“Harvest”, que va suposar el major èxit a nivell comercial de tota la seva
carrera, doncs el treball ha estat el seu únic número u en gran format, Neil
Young va caure en un estat anímic delicat per la mort, en els dos casos per
sobredosi, d’un dels seus tècnics i Danny Whitten, el guitarrista de Crazy
Horse, la banda que va acompanyar el compositor canadenc en un munt de discs,
concerts i gires.
Va ser en aquell període en què Young va
gravar amb Crazy Horse dos dels seus àlbums més ben valorats pels mitjans de
comunicació: “On the beach” i “Tonight’s the night”, treballs que, entre d’altres
característiques, compten amb la peculiaritat de tractar-se d’obres de gran
tristesa, pessimistes i profundament melancòliques, circumstàncies que van
acabar amb “Zuma”, el següent disc de llarga durada de l’autor de Toronto.
Pel que respecta a “On the beach”, no és
precisament un dels treballs més populars de Young, però és tracta d’un dels
seus discs més aclamats per la crítica especialitzada. En l’obra no hi cap
cançó que sobresurti massa per sobre de les altres, però es podrien significar
temes com “See the sky about to rain”, “Walk on”, que sens dubte és la peça més
accessible del disc, i la tortuosa “Ambulance blues”.
Quant a “Tonight’s the night”, un dels àlbums
més elogiats en la llarga, prolífica i brillant trajectòria de Neil, hi
destaquen excel·lents temes com la cançó que li dóna títol, que compta amb dues
parts; “World on a string”, “Roll another number (for the road)”, “Albuquerque”,
la trista i magnífica “Tired eyes” o “Come on baby, let’s go downtown”,
coescrita amb el malaguanyat Whitten.
