Grup: The Cure.
Any: 1987.
Formació: Robert Smith, Simon Gallup, Porl
Thompson, Boris Williams i Lol Tolhurst.
Àlbum d’estudi anterior: The head on the door
(1986).
Àlbum d’estudi posterior: Disintegration
(1989).
El millor: “Just like heaven”.
El pitjor: mai m’ha agradat “Why can’t i be
you ?”
L’any 1987, The Cure era ja una banda molt
consolidada en el panorama de la música rock, traspassant de manera clara els
límits d’una formació independent. El conjunt liderat pel cantant, guitarrista
i compositor Robert Smith havia ja editat clàssics del pop com “Boys don’t cry”
i “In between days” i feia un any havia gravat el magnífic àlbum “The head of
the door”, quan va realitzar l’ambiciós projecte de “Kiss me, kiss me, kiss
me”, un doble àlbum que la història l’ha deixat una mica a l’ombra del seu
il·lustre predecessor i de l’extraordinari “Disintegration”, el treball que el
va seguir. En el disc analitzat, que va ser la primera obra de The Cure en
superar el top 40 als Estats Units, hi destaquen les peces “Catch”, “Hot, hot,
hot !!!”, la fantàstica “Just like heaven” i la popular “Why can’t i be you ?”,
una cançó que particularment mai ha sigut del meu gust.
No hay comentarios:
Publicar un comentario