David Bowie va ser el gran protagonista de
l’era del glam rock, quan va editar àlbums com “Hunky dory”, el fenomenal “The
rise and fall of Ziggy Stardust and the spiders from mars” o “Aladdin sane”; es
va apropar més tard a la música soul i seguidament va viatjar a Berlín, on va
confeccionar una aclamada trilogia de discs, sota la producció de Brian Eno i
caracteritzada per l’avantguarda.
Una vegada de retorn a Anglaterra, i després
de gravar el treball “Scary monsters (and super creeps)”, Bowie, que durant
aquella època també va treballar en el món del cinema, es va prendre un
parèntesi, en el qual va preparar una de les moltes mutacions que van caracteritzar
la carrera del músic londinenc.
A començaments dels anys 80 del passat segle,
després del vendaval punk, va arribar el moviment de la new wave, un corrent
molt heterogeni del qual hi formava part la moda dels nous romàntics, molt
influenciada pel glam rock, sobretot pel que fa a la seva extravagància, les
disfresses o el maquillatge. Bowie, que va ser una de les grans imatges
d’aquell període de la música pop – rock, paradoxalment s’hi va unir a partir
de l’obra supervendes “Let’s dance”, a la qual va seguir “Tonight”.
Tot i que va ser una de les èpoques més
venedores i populars de Bowie, també va constituir una de les seves etapes amb
més males crítiques per part de la premsa especialitzada, que va considerar que
el Duc Blanc havia optat per una via excessivament comercial per arribar a un públic
més ampli.
No hay comentarios:
Publicar un comentario