Com ho van ser fets contemporanis com la
Primavera de Praga o el Maig Francès, la contracultura hippy, sorgida a la
ciutat californiana de San Francisco, va ser un moviment que va tractar de
cercar més llibertat i un món més just i igualitari, sense oblidar el seu
posicionament ecològic i la lluita contra la Guerra del Vietnam.
Pel què respecta als aspectes purament
artístics, el flower power, mitjançant grups com The Grateful Dead, Jefferson
Airplane, Jimi Hendrix Experience, Country Joe & the Fish (foto) o The Big Brother
& the Holding Company, amb Janis Joplin de cantant, va contribuir a la
ruptura musical que va viure el rock i va introduir el gènere de la psicodèlia,
caracteritzat per la llarga durada de les cançons, unes lletres estranyes i
críptiques o la influència de la musica oriental, essencialment l’arribada de l’índia.
Igualment, l’època hippy va ser el període daurat dels concerts a l’aire
lliure, destacant el de Monterey, a Califòrnia; el de Woodstock, a l’estat de
Nova York, o el de l’illa de Wight, al Regne Unit.
Un dels aspectes negatius van ser les
prematures morts d’algunes de les estrelles de la contracultura hippy, molts
d’ells per l’abús de les drogues, en un període en què es van fer cèlebres les
de caire al·lucinogen, principalment l’LSD, que van tenir certa influència en
el rock psicodèlic. Va ser llavors quan van desaparèixer figures com Jim
Morrison, el carismàtic vocalista del quartet The Doors; Cass Elliott, una de
les components de la formació The Mamas & the Papas, o el brillant
guitarrista Jimi Hendrix i l’enèrgica cantant Janis Joplin, tots dos després de
passar per moments anímics força delicats, fet que pot demostrar que la
felicitat i el bon rotllo que transmetia el flower power no eren del tot certs.
Després de sorgir l’any 1966, expandir-se per
tots els Estats Units, la Gran Bretanya i una bona part de l’Europa
continental, i de viure un estiu de 1967, el de la pau i l’amor, extraordinari,
el corrent hippy va començar una ràpida decadència amb el canvi de dècada i,
allò cert, és que, a diferència d’altres modes de la cultura rock, no ha tingut
massa revivals al llarg del temps, llevat d’algunes festes o actes que han
tingut una escassíssima autenticitat. Potser el corrent més semblant va ser aquell
que va tenir lloc a Manchester a finals dels anys 80, amb l’eclosió de l’acid –
house i mitjançant grups com New Order, Happy Mondays, Stone Roses o The
Charlatans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario