Per iniciar aquest escrit, vull deixar clar
que no sóc un gran fan de la música de Bruce Springsteen, tot i que,
paradoxalment, un dels seus treballs, l’esplèndid “Darkness on the edge of
town”, és un dels meus àlbums preferits de la història del rock. Llavors,
l’estrella de New Jersey havia passat per una etapa molt delicada, quan després
d’editar el seu primer gran èxit, l’obra “Burn to run”, va haver d’estar alguns
anys sense gravar per problemàtiques amb qui havia estat el seu mànager.
Durant el decenni dels 70, quan va editar els
referits “Born to run”, que compta amb les pistes d’idèntic títol, tot un
clàssic del rock, i “Thunder road”, i “Darkness on the edge of town”, en què hi
sobresurten temes com “Badlands”, “Racing on the street” o el que li dóna nom,
Springsteen, que ja es feia acompanyar per la formació E Street Band, era un
músic ple d’autenticitat i preocupat per les classes més baixes dels Estats
Units, principalment la població de caràcter obrer.
El triomfant doble àlbum “The River” va
suposar un primer pas de Bruce cap a un tipus de música més comercial,
accessible i més propera a un estil pop, tal com ho demostra el hit “Hungry
heart”, però seguidament, el compositor nord-americà va gravar un treball molt
diferent anomenat “Nebraska”, un disc caracteritzat per un folk molt pur,
escassament proper al gran públic i gens apte per aparèixer en els llocs
capdavanters de la classificació de Billboard.
Tanmateix, “Nebraska” només va suposar un petit
parèntesi, doncs seguidament Springsteen va editar l’àlbum supervendes “Born in
the USA”, una obra apte per a tota classe de públics, amb la inclusió d’aquell
més pijo i sofisticat, que la història ha deixat com un dels discs més populars
de tots els temps, doncs va extreure la barbaritat de set singles. La mostra
més palpable del seu sentit comercial en va ser la peça que ha acabant sent la
més famosa del treball, “Dancing on the street”, el vídeo de la qual va comptar
amb una gran celebritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario