L’any 1967 hi va tenir lloc a San Francisco
l’anomenat estiu de la pau i l’amor, durant el període àlgid de la
contracultura hippy. Durant aquell estiu, que es va iniciar simbòlicament amb
l’històric festival de Monterey, van triomfar bandes emblemàtiques del flower
power com Jimi Hendrix Experience, The Grateful Dead, Jefferson Airplane, The
Mamas & the Papas o The Big Brother & the Holding Company, que tenia a
Janis Joplin com a cantant.
Quant amb el canvi de dècada el corrent de les
flors va entrar en crisi, la veritat és que, a diferència d’altres modes de la
cultura rock, el món hippy va desaparèixer molts anys del primer pla del
panorama musical, tot i que al llarg dels anys han hagut molts intents de viure
sota la seva influència en diferents llocs del món, és a dir, en comunitat i,
en moltes ocasions, encara que també hi hagut força exemples urbans, amb la
naturalesa com a entorn.
La dècada dels 80 del segle XX, època que va
coincidir amb els períodes ultra-conservadors de Margaret Thatcher, com a
primera ministra britànica, i de Ronald Reagan, com a president dels Estats
Units, la música popular, almenys pel que fa al sector més radiable i
accessible, va arribar a nivells de comercialització molt acusats, sobretot
arrel de la consolidació de les emissores d’FM, l’aparició i febre dels vídeos
musicals o el poc risc que prenien les grans empreses discogràfiques.
A finals d’aquell decenni, però, i amb seu a
la ciutat anglesa de Manchester, la mateixa urbs en què es va fundar el segell
discogràfic independent The Factory i la sala musical la Hacienda, que va tenir
la llegendària banda Joy Division com una de les seves grans apostes del primer, va
aparèixer un moviment que va canviar de nou la perspectiva de la música rock,
en un període en què van triomfar els ritmes trepidants de l’acid – house. Va ser llavors quan van destacar formacions
com Happy Mondays (foto), Stone Roses o The Charlatans i es va consolidar el
grup New Order, creat després del suïcidi de Ian Curtis, cantant de Joy Division.
Aleshores hi va tenir lloc un ressorgiment de la música psicodèlica i es va
viure l’anomenat segon estiu de l’amor, en el que va ser una gran influència
per a conjunts independents dels anys 90, principalment els escocesos Primal
Scream.
No hay comentarios:
Publicar un comentario