Els nombrosos grups britànics que durant la
dècada dels 60 del segle XX van utilitzar el rythm & blues, i entre els
quals es van significar emblemàtiques bandes com The Rolling Stones, The Who,
The Kinks, The Yardbirds, The Animals, Cream, The Bluesbreakers, Small Faces o
Manfred Mann, van ser el preàmbul del hard rock, que va començar a agafar força
a finals d’aquell decenni per consolidar-se durant els anys 70.
Moltes vegades s’ha comentat que el riff del
guitarrista Dave Davis en el popular tema “You really got me”, el primer gran
èxit del conjunt The Kinks, va ser la primera mostra de rock dur en la història
de la música popular, encara que, de forma molt més clara que el famós quartet
londinenc encapçalat per Ray Davies, les majors influències van arribar de The
Who, el supergrup Cream, Small Faces, de forma important pel que fa a la seva
peça “Tin soldier”, o The Yardbirds.
La formació The Yardbirds va ser potser la
banda que més va influenciar el hard rock, doncs Jimmy Page, el seu tercer gran
guitarrista, després dels passos d’Eric Clapton i Jeff Beck, arran de la
dissolució del grup londinenc, en el qual havia entrat com a baixista, va
intentar una continuïtat amb The New Yardbirds, que amb el pas del temps es
convertiria en Led Zeppelin.
Led Zeppelin, que van completar el cantant
Robert Plant, el baixista John Paul Jones i el bateria John Bonham, va ser un
dels conjunts pioners del rock dur i una de les formacions cabdals, en línies
generals, del decenni dels 70, quan els seus concerts es realitzaven en grans
estadis de futbol o beisbol, fins que, arrel de la mort de Bonham, el grup va
decidir posar punt i final a la seva trajectòria.
A la foto, The Yardbirds, amb Page en primer
pla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario