Neil Young ha estat, indiscutiblement, un
dels grans de la música rock de tots els temps, amb 50 anys d’una carrera
caracteritzada per la qualitat i l’autenticitat, en la qual ha utilitzat
diferents gèneres com folk, country, rock, punk o grunge i ha editat històrics
àlbums com “Everybody knows this is Nowhere”, “After the goldrush”, “Harvest”,
“On the beach”, “Tonight’s the night”, “Zuma”, “Rust never sleeps”, “Freedom” o
“Ragged glory”.
Igualment, el compositor canadenc ha format
part d’històriques bandes, com Buffalo Springfield, un dels conjunts pioners en
barrejar country i rock, i el supergrup que va integrar amb David Crosby,
Stephen Stills, amb qui ja havia coincidit a Buffalo, i Graham Nash, sense
oblidar que Crazy Horse, una formació amb trajectòria autònoma, ha realitzat
tasques d’acompanyament en un gran número d’àlbums i un munt de gires de Young.
Durant el primer lustre de la dècada dels 70,
justament després de l’èxit de “Harvest”, el seu únic àlbum que ha arribat al
número u a les llistes de Billboard, com també ho va fer el seu single “Heart
of gold”, Young va entrar en una profunda depressió arran de la mort d’un
tècnic col·laborador i del guitarrista de Crazy Horse Danny Whitten, tots dos a
causa de sobredosis, tot i que l’autor de Toronto no se’n va ressentir pel que
fa a la seva creativitat, doncs llavors va editar els ben valorats “On the
beach” i “Tonight’s the night”.
Quan si l’intèrpret d’Ontario va passar per
un mal moment artístic va ser durant la quasi totalitat dels anys 80, una època
dominada pels mandats conservadors i republicans de Ronald Reagan i George Bush
Sr., amb el quals no es devia sentir massa còmode Neil, i en què, comercialment
parlant, la música va entrar en barems molt clars d’accessibilitat i escassa
transcendència. Young va ressorgir a finals d’aquella dècada gràcies, entre
altres motius, al fet que va ser elegit com un dels símbols del moviment grunge
i la generació X.
No hay comentarios:
Publicar un comentario