QUATRE BANDES INDIES QUE VAN OBRIR CAMÍ

The Housemartins. La veritat és que aquest quartet de la localitat britànica de Hull va suposar una entrada d’aire fresc en un Regne Unit que estava envaït pels teclats i els sintetitzadors arran del pas de la new wave. El grup, format per P. D. Heaton, Stan Cullimore, Norman Cook i Hugh Whitaker, substituït per Dave Hemingway, només va gravar dos discs de llarga durada, “London, 0 – Hull, 4” i “The people who grinned themselves to death”, però tots dos magnífics malgrat la seva senzillesa. Posteriorment a la dissolució de la banda, Heaton va formar el conjunt The Beautiful South i va seguir en solitari i Cook es va convertir en Fat Boy Slim.

Pixies. La formació de Boston, formada per Black Francis, Joey Santiago, Kim Deal i David Lovering, va editar dos àlbums extraordinaris, l’inicial “Surfer Rosa” i el molt reivindicat “Doolittle”, però el grup nord-americà només va obtenir un èxit important al Regne Unit, doncs al seu país únicament va cridar l’atenció en els cercles més indies i en les emissores universitàries. Després de la confecció del disc “Bossanova”, el quartet, que ha tingut una enorme influència en diferents bandes alternatives de diverses èpoques, va entrar en crisi, fonamentalment per les diferències entre Francis i Deal, que va fundar el grup The Breeders.

REM. Encara que finalment va acabar triomfant comercialment a partir del treball “Green” i, sobretot, amb l’àlbum “Out of time”, que no va comptar amb crítiques massa regulars, REM, malgrat la transcendència i la influència d’obres com la inicial “Murmur” o “Document”, va passar molts anys obtenint només el reconeixement del públic més alternatiu i tocant en espais molt reduïts. Després del seu esclat mainstream, la banda d’Athens rebria de nou el suport unànime dels mitjans de comunicació especialitzats amb el disc “Automatic for the people”, però seguidament arribaria la crisi definitiva, període en què Bill Berry va decidir deixar-ho estar i va deixar Michael Stipe, Peter Buck i Mike Mills com a trio.

The Smiths (foto). Per a molts experts, el quartet de Manchester va ser la millor banda de pop – rock de la dècada dels 80 del passat segle, malgrat que només va editar quatre àlbums, el primer de títol homònim, “Meat is murder”, l’excel·lent “The queen is dead”, una de les obres mestres de la història de la música popular, i ”Strangeways, here we come”. La formació anglesa, que ha influenciat un munt de grups indies, va combinar perfectament les lletres de Morrissey i la música de Johnny Marr, que van ser acompanyats per Andy Rourke i Mike Joyce. Les males relacions i divergències entre els dos compositors, van originar la separació.