Encara que el corrent mod ha tingut infinitat
de reaparicions, la seva època daurada va tenir lloc durant la dècada dels 60
del segle XX al Regne Unit, especialment en ciutats com Londres o Brighton. Les
seves principals característiques van ser una indumentària elegant, l’ús de
l’scooter italiana Lambretta, el consum d’amfetamines, la pràctica del rythm
& blues o els cèlebres enfrontaments als rockers.
Tot i que entre les bandes més genuïnes de
l’època estel·lar del mod van destacar els primigenis The Kinks, Small Faces,
potser un dels conjunts que més s’ha reivindicat d’aquell període, i
Steampacket (foto), en què hi figuraven un joveníssim Rod Stewart i Julie
Driscoll, la formació més popular del corrent en va ser el quartet The Who, que
va facturar el principal himne del moviment, “My generation”, encara que el
grup encapçalat per Pete Townshend i Roger Daltrey s’hi va unir més per
oportunisme que no pas per convicció.
La contra-cultura mod ha tingut importants
revivals al llarg de la història de la música rock, com a principis del decenni
dels 70, quan The Who va editar el doble àlbum “Quadrophenia”, que va tenir la
seva versió cinematogràfica; a finals de la mateixa dècada, en la qual cal
significar el trio The Jam, liderat pel talent del cantant, guitarrista i
compositor Peter Weller, i l’era dominada pel brit pop als anys 90, amb Blur i
Ocean Colour Scene al capdavant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario