Oasis va ser amb Blur, grup amb el qual va
mantenir una tensa rivalitat, la banda més popular del brit pop, facturant dos
àlbums inicials força ben valorats per la crítica: “Definitely maybe”, el
millor debut d’un conjunt britànic, pel que fa a xifres de vendes, des de la
llunyana època de The Beatles, i “(What’s the story) morning glory”, considerat
el seu punt àlgid.
A més, el gran dels germans Gallagher, Noel,
guitarrista i ocasional cantant, es va convertir en un dels grans compositors
de la dècada dels 90 del segle XX, mitjançant cançons com “Live forever” i
“Slide away”, del seu treball inicial; “Wonderwall”, “Don’t look back in
anger” i “Morning glory”, de la seva obra més popular, o “Stand by me” i “Don’t
go away”, corresponents a “Be here now”, el seu tercer àlbum d’estudi.
Encara que personalment penso que es tracta
d’un bon treball, fins i tot superior a “Definitely maybe”, a partir de “Be
here now”, la premsa especialitzada ja no va ser tant benèvola amb el grup de Manchester,
que a més va començar a perdre components fundadors. Llavors, Oasis va entrar
clarament en crisi i decadència al mateix temps que també ho feia la moda del
brit pop.
Un altre aspecte negatiu del conjunt britànic
van ser les contínues discussions i baralles entre els germans Gallagher, Noel
i el vocalista Liam, que, després de l’edició de l’àlbum “Dig out your soul”,
que va suposar un cert ressorgiment de la formació anglesa, van tenir un
important enfrontament que va acabar amb la vigència de la banda, fundant respectivament
High Flying Birds i Beady Eye.
No hay comentarios:
Publicar un comentario