Durant l’època predominant del beat al Regne
Unit, moltes bandes britàniques van preferir aleshores expressar-se a través
del rythm & blues, molt influenciades per grans figures del blues
nord-americà, com Willie Dixon, John Lee Hooker, B. B. King, Muddy Waters,
Sonny Boy Williamson o Howlin’ Wolf, sense oblidar músics més propers al rock
com Chuck Berry, Bo Diddley o Fats Domino.
Les principals formacions britàniques de
rythm & blues van ser The Rolling Stones, per molts considerada la banda
més gran de la història de la música popular; The Yardbirds, que va comptar amb
els virtuosos guitarristes Eric Clapton, Jeff Beck i Jimi Page; The Animals,
encapçalats per la prodigiosa veu d’Eric Burdon; Spencer Davis Group, amb un
adolescent Stevie Windwood com a vocalista; The Bluesbreakers, sota el
lideratge del purista John Mayall, que va comptar amb excel·lent músics com el
mateix Clapton, Mick Taylor, Peter Green, Jack Bruce, John McVie o Mick
Fleetwood; Cream (foto), supergrup integrat per Clapton, Bruce i Ginger Baker; Manfred
Mann, liderat pel músic que li va donar nom, o alguns dels grups que van
protagonitzar l’època estel·lar del moviment mod, com van ser els casos de The
Who, The Kinks o Small Faces.
El rythm & blues britànic va ser clau per
a l’adveniment, ja a finals del decenni, del rock dur, sobretot gràcies a
conjunts com Cream, Small Faces i, de manera molt especial, The Yardbirds.
No hay comentarios:
Publicar un comentario