Fa uns dies, a l’edat de 80 anys, va morir
Ginger Baker, considerat un dels millors bateries de la música popular de tots
els temps i integrant, juntament amb el virtuós guitarrista Eric Clapton i el
cantant i baixista Jack Bruce, de Cream, el primer supergrup de la història del
rock.
En aquell període, Clapton, Bruce i Baker
eren considerats els millors músics britànics en els seus respectius
instruments. Per tant, les expectatives que es van aixecar amb la seva unió van
ser molt altes, tot i que el trio, potser perquè la lluita d’egos pesava massa,
va tenir una vigència força breu.
Cream, malgrat la seva curta trajectòria, va
ser una de les formacions clau de la ruptura musical al Regne Unit de mitjan el
decenni dels 60, doncs, a part de continuar la tradició del rythm & blues
britànic de conjunts com The Rolling Stones, The Animals o The Yardbirds, grup
en el qual també va formar-hi part Clapton, va utilitzar abastament el rock
psicodèlic i va constituir una influència per al rock dur.
El trio anglès va editar quatre àlbums
d’estudi, “Fresh Cream”, “Disraeli gears”, “Wheels of fire” i “Goodbye”, sent
el segon d’ells un clàssic de l’anomenat swinging London. Després de la
dissolució, Clapton i Baker es tornarien a reunir en un altre fugaç supergrup:
Blind Faith.
No hay comentarios:
Publicar un comentario