Bob Dylan sempre ha estat un músic inquiet,
partidari dels constants canvis de registre. Per tant, més de 50 anys després,
sembla lògic que decidís que la seva etapa purament folk fos més aviat breu,
però al seu dia va sorprendre i, fins i tot, enutjar més d’un seguidor.
Sorprès des del punt vista positiu per
l’adaptació que el grup californià The Byrds va fer de la seva cançó “Mr.
Tambourine man”, Dylan va decidir portar a terme la seva pròpia reconversió al
rock, per la qual cosa un dia es va presentar a l’escenari amb una guitarra
elèctrica, quan va rebre una forta esbroncada d’una part de l’auditori, que el
va obligar a marxar i tornar-hi amb una d’acústica. Tanmateix, el compositor
nord-americà tenia clar el camí que havia d’emprendre i no tornaria a cedir.
Després d’un àlbum de transició, “Bringing it
all back home”, el cantautor de Duluth va mostrar la seva metamorfosi, i no
només al rock, sinó també al blues, en els històrics treballs “Highway 61
revisited”, on es troba el clàssic “Like a Rolling stone”, i el doble “Blonde
on blonde”, del qual hi formen part cançons com “Visions of Johanna”, “I want
you” o “Just like a woman”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario