ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: CALIFORNICATIONS (RED HOT CHILI PEPPERS)

 

A la dècada dels 80, el cantant Anthony Kiedis, el Baixista Flea, els dos components fixos del grup, el guitarrista Jack Sherman i el bateria Cliff Martínez van formar la banda californiana Red Hot Chili Peppers, que es va caracteritzar per un estil que barrejava rock dur, funk i rap.

El grup de Los Angles va editar àlbums com “The upflit moto party plan” o “Mother’s milk”, període en què el seu segon guitarrista, Hillel Slovak, va trobar la mort a causa d’una sobredosi, sent substituir per John Frusciante, que va debutar amb l’exitós “Blood sugar sex magic”, tot i que va estar absent en el no massa ben valorat “One hot minute”, pel que va ser reclutat Dave Navarro de Jane’s Addiction.

Seguidament, Red Hot Chili Peppers, amb Kiedis, Flea, de nou Frusciante, després d’una rehabilitació per problemes amb les drogues, i el bateria Chad Smith, va presentar l’excel·lent àlbum “Californication”, un treball bastant eclèctic on hi prenen part temes com “Around the world”, “Scar tissue”, “Otherside” i el que li dona títol a l’obra del grup de Los Angeles.

A continuació, la banda nord-americana va editar una altre fantàstic àlbum, “By the way”, transcorrent després per una època més gris, tot i que aquesta circumstància no ha impedit als californians seguir gravant discs importants, oferir concerts i realitzar gires arreu del món.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: TRANSFORMER (LOU REED)

 

Després d’abandonar el mític grup The Velvet Underground, Lou Reed va editar en solitari un àlbum que porta el seu nom i que va tenir escàs èxit, però llavors, tal com li va succeir a Iggy Pop, el cantautor novaiorquès va trobar el suport del cantant i compositor britànic David Bowie,

D’aquesta manera, Reed es va convertir en un dels principals representants del glam rock, juntament amb el mateix Bowie o bandes com T Rex, Roxy Music, Genesis, Slade o Queen, i en un del precursors del punk rock,  com Pop, vocalista i líder de The Stooges, i el seu ex company a The Velvet Underground John Cale.

El primer àlbum editat amb la producció de Bowie va ser el magnífic “Transfomer”, penso que sens dubte el millor treball del compositor nord-americà en solitari. L’obra conté cançons com “Vicious” i els clàssics “Perfect day”, “Walk in the wild side” i “Satellite of love”.

A continuació Reed gravaria un altre àlbum històric “Berlin”, una edició temàtica molt reivindicada al llarg del temps, però que al seu dia no va acabar de ser assimilada ni per la crítica ni tampoc pel públic, potser pel seu caràcter dramàtic, pessimista i tràgic.

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: LED ZEPPELIN IV (LED ZEPPELIN)

 

Quan The Yardbirds va desaparèixer, Jimmy Page, el tercer gran guitarrista de la llegendària banda britànica de rythm & blues, va intentar una continuïtat amb la formació de The New Yardbirds, que acabaria convertint-se en Led Zeppelin, un dels grups pioners de Hard rock.

Led Zeppelin el van completar el cantant Robert Plant, el baixista John Paul Jones i el bateria John Bonham, gravant tres àlbums numerats que barrejaven el tradicional rythm and blues i la incipient rock dur, gènere en què es va convertir en la principal banda, juntament amb Deep Purple.

Posteriorment, el conjunt britànic va editar el seu àlbum estel·lar, “Led Zeppelin IV”, un treball que es troba entre els grans clàssics del hard rock i també de la música popular en general i en què hi destaquen pistes com “Black dog”, “Rock’n roll”, La cèlebre “Stairway to heaven”, amb aportacions folk, i “When de levee breaks”.

Més tard, Led Zeppelin va editar els treballs “Houses of the holy” i “Physical graffiti”, però la mort de Bonham, després d’ingerir una gran quantitat d’alcohol, va significar el final de la il·lustre formació anglesa, tot i que Page i Plant formarien al cap d’una anys un efímer duo,

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: OK COMPUTER (RADIOHEAD)

 

El grup britànic Rediohead va ser format a les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford pel cantant i guitarrista Thom Yorke, els guitarristes Jonny Greenwood i Ed O’Brien, el baixista Colin Greenwood i el bateria Philip Selway, formació que s’ha mantingut inalterable fins els nostres dies.

El quintet britànic va debutar amb el treball “Pablo honey”, una obra on es troba el hit ·Creep” i que de certa manera es va unir a la moda del brit pop, i més tard va confeccionar l’excel·lent àlbum “The bends”, que ja marcava una transició cap a nous estils, tot i que en general es tractava encara d’un disc de pop – rock clàssic.

A continuació Radiohead va gravar el seu àlbum estel·lar, l’aclamat “OK computer”, un dels grans clàssics del rock independent britànic, el qual conté cançons podríem anomenar de rock tradicional, com “Let down”, “Karma Police” o “Climbing up the walls”. però que ja anunciava innovacions experimentals com “Paranoid android” o “Exit music (for a film)”.

 Seguidament el quintet anglès va seguir amb el seu curs electrònic i experimental amb obres com “Kid A”, “Amnesiac”, “Hail to the thief” o “In rainbows”, obres que van consolidar Radiohead com una de les principals formacions independents i que van aconseguir unir crítica i públic.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: BLUR (BLUR)

 

El quartet britànic Blur, que sempre ha tingut com a components el cantant i guitarrista Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James si el bateria Dave Rowntree, tot i uns inicis influenciats pel corrent Madchester, es va convertit en una de les bandes estel·lars del brit pop.

El primer àlbum corresponent a l’etapa del brit pop va ser “Modern life is rubbish”, al qual van seguir l’extraordinari “Parklife”, penso que el punt àlgid de la trajectòria del grup britànic, i “The great escape”, un disc més comercial en l’intent de tenir més èxit als Estats Units.

En un període en què el brit pop ja havia arribat al seu punt final, Blur va editar un àlbum de títol homònim que, això si, va tenir característiques molt semblants als seus treballs anteriors, com ho demostren dues de les seves pistes, “Beetlebum”, d’influència beatle, i “You’re so great”, que recorda l’estil de The Kinks, destacant igualment “Song 2” “MOR” i “On your own”.

Posteriorment, Blur ha seguit realitzant obres, concerts i gires i fins i tot documentals, però Albarn ha portat a terme projectes en solitari, com l’experiment de dibuixos animats Gorillaz o el supergrup The Good, the Bad & the Queen, amb Simon Tong, Paul Simonon i Tony Allen.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: RUBBER SOUL (THE BEATLES)

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: NEW GOLD DREAM, 81 – 82 - 83 - 84 (SIMPLE MINDS)

 

En un principi. La banda escocesa Simple Minds, fundada a Glasgow, es va unir a la moda del synth pop i els nous romàntics, en plena època presidida per la new wave, període en què va brillar en els gèneres, juntament amb altres formacions com Dépéche Mode o Duran Duran.

El conjunt escocès el van formar el seu carismàtic cantant i líder Jim Kerr, el guitarrista i violinista Charles Burchill, el baixista Derek Forbes, el bateria Brian McGee i el teclista Michael McNeil. El quintet va editar cinc àlbums que no van poder assolir el top 10 de les llistes britàniques

L’àlbum estel·lar de l’època inicial de Simple Minds va ser l’extraordinari treball “New gold dream (81 – 82- 83 – 84)”, número tres al Regne Unit i un dels clàssics de l’etapa daurada del synth pop, en què hi destaquen postes com “Someone somewhere i summetime”, “Promised you a miracle” i “Glittering prize”.

A continuació, el conjunt escocès realitzaria un canvi important en el seu estil, apropant-se a un tipus de música èpic, semblant el que practicava el quartet irlandès U2, fet que va tenir el seu punt culminant amb el hit, “Don’t you (forget about me)” corresponent a l’obra “Once upon a time”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SOME GIRLS (TJE ROLLING STONES)

 

Al meu entendre, i crec que també en el de molts experts, The Rolling Stones va transcórrer per la seva millor etapa a principis de la dècada dels 70, tot i la tragèdia del festival d’Altamont, amb els àlbums “Sticky fingers” i el doble “Exile on Main st,”.

Tanmateix, el mític grup anglès va entrar més tard en un període en què la premsa va ser bastant crítica amb els seus treballs, concretament “Goats head soap”, “Its Only rock’n roll” i “Black and blue", en una època en que Mick Jagger (veu), Keith Richard (guitarra), Bill Wyman (baix) i Charlie Watts (bateria) havien reclutat el guitarrista Ron Wood, substitut de Mick Taylor i exintegrant del conjunt de Jeff Beck i Faces.

La banda britànica va ressorgir amb força amb l’edició de l’àlbum “Some girls”, influït per la musica disco que aleshores es trobava de moda. En el disc, també un enorme èxit comercial, hi prenen part “Miss you”, “When the whip comes down”, “Before they make me run” i la sensacional “Beast of burden”.

Els Stones tornarien a donar un pas enrere amb “Emotional rescue”, un treball que sembla ser es va confeccionar en part amb cançons descartades de “Some girls”, i va tenir de nou el beneplàcit de la premsa especialitzada amb “Tattoo you”, possiblement l’última gran obra del llegendari grup londinenc.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: BATISCAFO KATIUSKAS (ANTÒNIA FONT)

 

Antònia Font es va fundar a Palma de Mallorca, tenint com a components inicials el cantant Pau Debon, el guitarrista i compositor Joan Miquel Oliver, el baixista Pere Estarellas, el bateria Pere Debon i el teclista Jaume Manresa.

Més tard, va entrar com a nou baixista Joan Roca i el grup mallorquí va assolir una gran celebritat amb el seu tercer disc de llarga durada, “Alegria”, al qual va seguir un altre treball d’èxit, “Taxi”, obres que van situar Antònia Font potser com la millor banda en llengua catalana del període.

La consolidació del quintet balear va arribar amb l’aclamat treball “Batiscafo katiuskas”, que definitivament va situar Oliver, comparat amb una llegenda com Jaume Sisa, en un dels grans compositors en llengua catalana, com ho demostren cançons com “Wa Yeah !”, “Darrere una revista”, “Love song” o “Bamboo”.

A continuació, Antònia Font presentaria una obra gravada amb l’Orquestra Simfònica de Bratislava, “Coser y cantar”, editaria el fenomenal “Lamparetes”, gravaria l’estrany i arriscat “Vostè és aquí” i el grup es prendria un parèntesi, abans de tornar amb “Un minut estroboscòpica”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SLANTED AND ENCHANTED (PAVEMENT)

 

En un principi, el grup californià Pavement, fundat a la gran urbs de Los Angeles, va tenir un format de trio, amb l’associació del cantant i guitarrista Steve Malkmus, el guitarrista i baixista Scott Kannberg i el bateria hippy Gary Young.

Tanmateix, el format de trio duraria només durant el disc inicial de llarga durada, doncs Young va abandonar el grup californià, que es va convertir en quintet quan Malkmus i Kannberg van reclutar el baixista Mark Ibold, el bateria Steve West i el percussionista i cantant Bob Nastanovich.

El debut en format àlbum va ser l’aclamat disc “Slanted and enchanted”, un treball dominat per la moda lo fi i en què es troben temes, alguns clàssics del rock alternatiu nord-americà, com “Summer babe (winter version)”, “Trigger cut / wounded – kite at: 17”, “In the mouth a desert i “Here”.

Posteriorment, Pavement, ja amb la nova formació, va gravar un segon àlbum igualment elogiat per la crítica especialitzada, “Crooked rain, crooked rain”, tot i que la banda de Los Angeles va anar perdent a poc a poc fama i popularitat, situació que no ha impedit que sigui una de les grans referents de l’indie rock.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE DOORS (THE DOORS)

 

El cantant, poeta i estudiant de cinema Jim Morrison i el teclista Ray Manzarek es van conèixer en els ambients intel·lectuals i universitaris de Los Angeles, a l’estat de Califòrnia, període en què a l’estat banyat per l’oceà Pacífic triomfaven el moviment hippy i el rock psicodèlic.

El grup californià, al qual es van unir el guitarrista Robby Krieger i el bateria John Densmore, no va establir-se en el corrent del flower power, però si ho va fer a l’estil psicodèlic. De seguida, pel que fa tant a l’aspecte positiu com al negatiu, va emergir amb força la carismàtica figura de Morrison.

El quartet nord-americà va debutar amb un extraordinari treball de títol homònim, dominat pel blues rock, en què hi destaquen les pistes “Break on through (on the other side)”, “Soul kitchen”, “The crystal ship”, el hit “Light my fire”, compost per Krieger, o la psicodèlica i turmentada “The end”.

Posteriorment, The Doors va entrar potser en una època de característiques més comercials, per tornar als seus inicis amb “Morrison hotel (Hard rock cafe)” i “LA woman”, després del qual Morrison va trobar la mort a París, ciutat en què està enterrat, a causa d’una sobredosi. Els altres tres components van intentar seguir, però sense Jim ja no era el mateix.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: BE HERE NOW (OASIS)

 

El grup Oasis el van formar els germans Noel, guitarrista i compositor, i Liam Gallagher, vocalista, acompanyats del guitarrista Paul Arthurs, el baixista Paul McGuigan i el bateria Tony McCarroll. El quintet va debutar amb l’àlbum “Defininetely maybe”, l’òpera prima més venuda d’un conjunt britànic des del “Please, please me” de The Beatles.

A continuació, Oasis va editar, amb Alan White a la bateria, el seu àlbum estel·lar, "(That’s the story) morning glory”, un disc supervendes que a més va aconseguir el triomf als Estats Units. Aleshores, el grup de Manchester s’havia convertit en la banda més famosa i popular del brit pop, corrent que va marcar clarament els anys centrals del decenni dels 90 al Regne Unit.

El tercer àlbum d’estudi de la banda de Manchester, “Be here now”, tot i que el considero un notable treball, no va rebre tantes aclamacions per part de la crítica especialitzada, malgrat bones cançons com “Magic pie”, “Stand by me” i “Don’t go away”, a més d’“All around the world”, un intent no massa convincent d’emular el “Hey Jude !”, dels seus ídols The Beatles.

Posteriorment, ja només amb els germans Gallagher com a membres fundadors de la formació anglesa, Oasis va transitar per una època més fosca i irregular, fins que les males relacions entre Noel i Liam van portar a la dissolució, tot i que hi tornarien anys més tard, de nou amb la presència d’Arthurs.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: NEVER MIND THE BOLLOCKS, HERE THE SEX PISTOLS (THE SEX PISTOLS)

 

Mitjançant el management de Malcolm McClaren, el grup The Sex Pistols es va formar a Londres amb el cantant Johnny Rotten, el guitarrista Steve Jones, el baixista Glen Matlock, substituït per Sid Vicious, i el bateria Paul Cook. 

El quartet britànic es va veure involucrat en nombrosos escàndols: una polèmica entrevista a la BBC, la negativa d’algunes botigues a vendre els seus discs o la prohibició d’oferir concerts. Tanmateix, tots aquests contratemps no van impedir que el grup arribés al número u amb els seus primers senzills o que es convertís en la banda punk més popular.

Més que un àlbum, el seu únic disc de llarga durada, “Never mind the bollocks, here The Sex Pistols”, va ser una recopilació de les cançons que el grup va anar presentant al llarg de la seva curta trajectòria, com “Holydays in the sun”, “Pretty vacant” i els seus dos clàssics: “Anarchy in the UK” i “God save the queen”.

Tanmateix, quan la banda anglesa encara no havia complert un any de vigència, va decidir deixar-ho estar. Seguidament, Rotten va formar el conjunt postpunk Public Image Limited i Vicious va tenir una petita i esperpèntica etapa en solitari, abans de trobar la mort per sobredosi.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THIS YEAR’S MODEL (ELVIS COSTELLO & THE ATRACTIONS)

 

Elvis Costello, juntament amb altres intèrprets i compositors, com el seu amic Nick Low, que va produir alguns dels seus discs, i Ian Dury, així com la banda Doctor Feelgood, va ser un dels protagonistes de l’anomenat pub rock, que es va enfrontar simbòlicament al rock progressiu i simfònic.

Costello, encara sense la seva fidel banda d’acompanyament The Atractions, va debutar amb el fresc i directe àlbum “My aim is true”, el qual compta amb clàssics de l’època com la bella “Alison” i “Watching the detectives”, i es va situar com una de les principals estrelles del pub rock i la new wave i en certa referència per al punk rock.

Amb la confecció del segon àlbum, “This year’s model”, Costello es va reunir amb el trio The Atractions, format pels germans Bruce (baix) i Pete (bateria) Thomas i el teclista Steve Nieve. En el treball, penso que el millor de l’etapa inicial del compositor britànic, hi figuren cançons com. “This year’s girl”, “Pump it up”, l’esplèndida "(I don’t want to go to) Chelsea”, “Lip service” i “Lipstick vogue”

Posteriorment, per completar una trilogia extraordinària, Costello va editar l’obra “Armed forces”, crec que sensiblement inferior als dos àlbums inicials, per després seguir una llarga i prolífica trajectòria que el va acostar al country, en una època en què es va separar de The Atractions.  

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: UNA SEMANA EN EL MOTOR DE UN AUTOBÚS (LOS PLANETAS)

 

El grup andalús Los Planetas va ser fundat a la ciutat de Granada pel cantant i guitarrista Jota Rodríguez, el guitarrista Florent Muñoz, la baixista May Oliver i el bateria Paco Rodríguez.

La banda andalusa, va ser la més popular de l’edat d’or del pop – rock alternatiu de l’estat espanyol, amb aparicions assídues al llavors festival més emblemàtic del gènere a Espanya, el FIM de Benicàssim. Aleshores el grup va presentar els discs de llarga durada “Súper 8” i “Pop”

Tot i que els dies de gravació van ser molt difícils i complicats, el grup granadí va confeccionar un extraordinari i històric àlbum, “Una semana en el motor de un autobús”, el qual, sense cap mena de dubte, es troba entre els millors treballs de tots els temps a Espanya, gràcies a temes com "Segundo premio", “La Copa de Europa”, “Desaparecer”, “La playa” o “Toxicosmos”. 

Posteriorment, la banda andalusa, de la qual el cineasta català Isaki Lacuesta va dirigir un premiat film, de nom "Segundo premio", ha editat obres com “Unidad de desplazamiento” o “Encuentros con entidades” i s’ha acostat al flamenc en els seus darrers discs.

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: TURN ON THE RED LIGHTS (INTERPOL)

 

En ple auge del rock alternatiu a la ciutat de Nova York, va aparèixer el grup Interpol, integrat pel seu líder, cantant i guitarrista Paul Banks, el guitarrista Daniel Kessler, el baixista Carlos Dengler i el bateria Samuel Fogarino.  

El llavors quartet nord-americà es va situar al capdavant de l’indie rock dels Estats Units, el qual va viure una època daurada, juntament amb el quintet The Strokes, el trio Yeh Yeh Yeah i el conjunt LCD Soundsystem, tots formats a la gran urbs novaiorquesa, a més de The National, fundat a Ohio, o The Killers, sorgit a Las Vegas,

Interpol va debutar amb l’aclamat i aplaudit àlbum “Turn on the red lights”, un treball molt influenciat per la música postpunk britànica i més concretament pel llegendari conjunt anglès Joy Division. Entre les pistes del disc hi destaquen “Obstacle 1”, “NYC”, “PDA”, “Say hello to the angels” i “Stella was a diver and she was always down”.

Posteriorment, tot i que la crítica no va ser tan benèvola, al meu parer el grup novaiorquès va editar una altra gran obra “Antics”, que conté penso que la seva millor cançó, “C’mere”, però el conjunt nord-americà va seguir una línia descendent, ja com a trio per la marxa de Dengler.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: YANKEE HOTEL FOXTROT (WILCO)

 

El grup Wilco va sorgir a Chicago després de la dissolució de la formació de country alternatiu Uncle Tupelo, de la qual en van formar part el cantant, guitarrista i líder Jeff Tweddy, el baixista John Stirratt i el bateria Ken Coomer, als quals es va afegir Max Johnson.

En un principi, mitjançant l’obra “AM”, Wilco va seguir fidel a la música country, fet que va anar canviant a poc a poc per acostar-se a un rock de caire alternatiu i fins i tot experimental. Llavors el grup de Chicago va editar els treballs “Being here” i “Summerteeth”.

La culminació de la nova tendència del grup nord-americà va tenir lloc amb l’àlbum “Yankee foxtrot hotel”, potser la millor obra de la llarga trajectòria de la formació d’Illinois, que va presentar temes com “Kamera”, “Jesus, etc,”, .”Ashes on American flags” i “Reservations”.

Seguidament, el conjunt liderat per Tweddy editaria l’experimental treball “The Ghost is born”, un disc bastant difícil i inaccessible, i canviaria el rumb amb el més assimilable “Sky blue sky”, quan va entrar al grup el virtuós guitarrista Nels Cline. 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: PRETENDERS (THE PRETENDERS)

 

En plena època presidida per l'enfonsament  del punk rock, va néixer el grup The Pretenders, format per la cantant i guitarrista nord-americana Chrissie Hynde i els músics britànics James Honeyman - Scott (guitarra), Pete Farndon (baix) i Martin Chambers (bateria).

La banda britànica va caracteritzar-se per una música fresca, directa, senzilla i de certa manera de retorn al rock primigeni i, tot i que va ser una formació contemporània de la new wave, va ser fidel al pop – rock elèctric i no va fer ús ni de teclats ni tampoc de sintetitzadors.

El llavors quartet va debutar amb un magnífic treball que porta el nom del grup, que es va alçar fins el número u del rànquing del Regne Unit i que va aportar cançons com “Precious”, la tendra “Kid”, “Private life”, “Brass in pocket” o “Stop your sobbing”, aquesta última composta pel líder de The Kinks Ray Davies, aleshores parella sentimental de Hynde.

Després del segon disc de llarga durada, “Pretenders II” van morir de sobredosi Honeyman – Scott  i Farndon, però The Pretenders es va refer i va gravar un gran àlbum,  “Learning to crawl”, per arribar més tard a importants cotes de música comercial amb “Get close”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: OUTLADOS D’AMOUR (THE POLICE)

 

El cantant, baixista i compositor Sting, el guitarrista cors Henry Padovani, substituït ràpidament pel ja veterà Andy Summers, i el bateria nord-americà Stewart Copeland van fundar a la Gran Bretanya el grup The Police, que es va instal·lar en la naixent new wave.

La new wave va ser un gènere molt complex, heterogeni i variat, que va sorgir arran de l’esgotament del punk rock i que va albergar estils com el postpunk, el synth pop, els nous romàntics o l’explosió de ritmes caribenys com l’ska o el reggae, unint-se d’alguna manera a aquest darrer el trio britànic.

El debut de The Police va ser el magnífic àlbum “Outlandos d’amour”, penso que el millor treball de la seva trajectòria, que conté alguns dels temes principals del grup anglès, com “Next to you”, “So lonely”, “Roxanne” i “Can’t stand losing you”, tots amb una important influència del gènere reggae.

Posteriorment, i seguint amb els títols afrancesats, la formació britànica va presentar el supervendes “Regatta de blanc” i el ja una mica decadent “Zenyatta mondatta” i va obrir una nova etapa, presidida per la sofisticació que van marcar els discs “Ghost in the Machine” i “Sinchronicity”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: REPUBLIC (NEW ORDER)

 

Arran del suïcidi de Ian Curtis, els seus companys de Joy Division, el guitarrista Bernard Sumner, que es va convertir en el nou cantant, el baixista Peter Cook i el bateria Stephen Morris, amb la teclista Gillian Gilbert, parella sentimental del primer, van fundar New Order.

El quartet britànic, que va abandonar la ciutat anglesa de Manchester per establir-se a l’illa balear d’Eivissa, va canviar clarament l’estil que havia caracteritzat Joy Division i va aconseguir triomfar amb àlbums com “Power, corruption and lies”, “Low – life” i “Technique”.  

Posteriorment, en plena època Madchester i del local La Haçienda, el conjunt anglès va editar el treball “Republic”, número u al Regne Unit en un període àlgid de la seva trajectòria, com ho demostren el seu hit “Regret”, a més de “World”, “Ruined in a day” i “Spooky”.

Tanmateix, posteriorment New Order va entrar en una etapa més irregular, potser quan el brit pop, amb bandes com Oasis o Blur, va acaparar clarament el protagonisme del pop – rock britànic. Malgrat tot, sense la presència de Cook, la formació de Manchester ha seguit editant discs i oferint gires i concerts.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: AFTER THE GOLD RUSH (NEIL YOUNG)

 

Neil Young va formar part del grup californià Buffalo Springfield (BS), en el qual també es trobaven Stephen Stills i Richie Furay, fundador de Poco, i després es va llançar en solitari, quan va editar un àlbum inicial de títol homònim i el formidable “Everybody knows this is nowhere”.

Arran de la dissolució del BS i de debutar en solitari, Young es va unir al supergrup fundat per David Crosby, el seu excompany Stills i el britànic Graham Nash, amb els quals va editar el magnífic “Déja vu” i es va presentar a l’històric festival hippy de Woodstock.

El tercer àlbum d’estudi del cantautor de Toronto va ser el disc temàtic “After the gold rush”, una obra que continua estant entre les de més qualitat del veterà compositor canadenc, que aleshores va gravar pistes com la que li dona títol, “Only love can break your heart”, “Southern man” i “When you dance i can really love”.

Seguidament, Young va editar el seu treball més cèlebre, “Harvest”, número u als Estats Units i amb la presència del seu hit “Heart of gold”, per entrar posteriorment en una depressió, provocada per les morts per sobredosi d’un tècnic del seu equip i del guitarrista Danny Whitten, del trio Crazy Horse, moltes vegades el seu grup d’acompanyament.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: WEEZER, THE BLUE ALBUM (WEEZER)

 

En plena època de boom del rock alternatiu, va aparèixer a la grans urbs californiana de Los Angeles el grup Weezer, integrat pel seu cantant, guitarrista compositor i indiscutible líder Rivers Cuomo, el guitarrista Brian Bell, el baixista Matt Sharp i el bateria Patrick Wilson

La banda de los Angeles, amb un estil power pop alternatiu, es va situar aviat, gràcies al seu disc de llarga durada inicial, entre els conjunts capdavanters del pop – rock independent nord-americà, en un període on estaven vigents mítics grups com REM, Pixies, Pavement o Pearl Jam.

El debut del quartet californià, produït pel líder de The Cars Ric Ocasek,  va ser un treball de títol homònim, el qual també és conegut com el doble blau. En el disc, molt ben rebut per la premsa especialitzada, conté cançons com “My name is Jonas”, “Buddy Holly” i les magnífiques “Say it ain´t so” i “Only in dreams”.

Si repassem amb detall la ja llarga i prolífica discografia del grup liderat per Cuomo, Weezer, que va fer un canvi de baixista, entrant Scott Schriner per Sharp, segurament mai va poder superar la seva òpera prima, tot i que ha confeccionat àlbums importants com “Pinkerton”, “Weezer, the green album”, “Make believe” o “Van Weezer”.

 

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: HOLLYWOOD TOWN HALL (THE JAYHAWKS)

 

El grup The Jayhawks va ser fundat Minneapolis a finals de la dècada dels 80 del segle XX pels seus dos líders, els cantants i guitarristes Mark Olson i Gary Louris, el baixista Marc Perlman i el bateria Norm Rogers. El quartet va fer ús d’un country de caràcter independent.

The Jayhawks va debutar amb l’àlbum que porta el nom del grup, després va editar “Blue earth” i la banda de Minnesota es va situar entre les formacions capdavanteres del rock independent nord-americà del període, juntament amb conjunts com REM, Pixies, Dinosaur Jr., Wilco, que igualment va fer ús d’un country alternatiu, o Hüsker Dhu, també fundat a Minneapolis.

A continuació la formació nord-americana va presentar l’excel·lent àlbum “Hollywood town hall”, on les veus d’Olson i Louris tenien una harmonia extraordinària, com ho demostren temes com “Waiting for the sun”, la magnífica “Crowded in the wings” o “Nevada, California”.

Seguidament, The Jayhawks gravaria un altre fantàstic disc, “Tomorrow the green grass”, però va ser llavors quan un dels dos líders de la banda de Minnesota, Olson, va abandonar, moment en què Louris es va convertir en el líder indiscutible del conjunt estatunidenc.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: EASTER (PATTI SMITH)

 

Després de l’impacte que va suposar el seu àlbum de debut, l’històric “Horses”, la cantant, guitarrista i compositora nord-americana es va situar a l’avantguarda d’artistes dels Estats Units que van marcar els anys anteriors a l’explosió punk, juntament amb Lou Reed, John Cale o Iggy Pop.

A continuació, la intèrpret de Chicago va presentar el treball “Radio Ethiopia”, que, tot i que la crítica va analitzar l’obra com més comercial que el seu predecessor, va consolidar l’inici de la trajectòria d’Smith, que aleshores ja era una de les assídues de l’històric i ja desaparegut local novaiorquès CBGB.

Smith va tancar una extraordinària trilogia inicial amb l’obra “Easter”, que va convertir-la definìtivament en una de les grans icones del rock estatunidenc del segon lustre dels anys 70 del passat segle XX. En el disc s’hi troben peces com “Till victory”, “Rock’n roll nigger”, “Privilege (set me free)”, “We three” o “Because the night”, el seu gran èxit i co-escrita amb Bruce Springsteen.

Seguidament, però, al mateix temps que la new wave substituïa el punk rock com a moda principal, Patti va passar d’alguna manera a un segon pla, en una època en què per exemple, la seva parella sentimental, el guitarrista de MC5 Fred Sonic Smith, perdia la vida.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: DARKNESS ON THE EDGE OF TOWN (BRUCE SPRINGSTEEN)

 

El  cantant, guitarrista i compositor de New Jersey Bruce Springsteen es va erigir durant els seus inicis en un representant de la classe obrera i popular, editant dos extraordinaris àlbums, que, tanmateix, no van aconseguir un gran èxit. Tots dos treballs van ser gravats amb l’E Street Band, en principi integrada pel baixista Garry Tallent, el bateria Vini López, el pianista David Sancious i el saxofonista Clarence Clemons. .

El primer gran triomf d’Springsteen i l’E Street Band va ser l’àlbum “Born to run”, fonamentalment pel hit que li dona nom, que va convertir el compositor de New Jersey en una de les grans estrelles emergents de la música rock a tot el món, però per problemes amb el seu mànager, el Boss es va quedar tres anys sense poder gravar.

Springsteen va tornar amb un excel·lent treball, també aspre, desesperançat i pessimista, “Darkness on the edge of town”, que personalment continua semblant-me el millor àlbum del Boss. En l’obra, que tancaria una primera etapa del compositor de New Jersey, hi figuren temes com “Badlands”, “Adam raised a Cain”, “Racing in the Street” “The promised land”, “Proved it all night” i el que li dona títol.

Posteriorment, Bruce entraria en un període d’apropament a un públic més ampli, marcat pels àlbums “The river” i el supervendes “Born in the USA”, un dels discs de més èxit de tots els temps de la música popular, tot i que entremig l’intèrpret nord-americà va editar el folk i escassament accessible “Nebraska”.

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: COSMO’S FACTORY (CREEDENCE CLARWATER REVIVAL)

 

Malgrat que durant el segon lustre dels anys 60 del segle XX a Califòrnia regnaven la contracultura hippy i el rock psicodèlic, el quartet Creedence Clearwater Revival (CCR), fundat a la localitat d’El Cerrito, va optar per un rock clàssic, directe i senzill amb aportacions de swamp rock (rock pantanós).

El grup nord-americà el van formar John Fogerty (veu i guitarra), compositor i indiscutible líder de la formació; el seu germà gran Tom Fogerty (guitarra), Stu Cook (baix) i Doug Clifford (bateria). John va anar facturant un hit rere l’altre i va ser l’artífex dels àlbums “Bayou country”, “Green river” i “Willy and the poor boys”.

“Cosmo’s factory” va ser el cinquè àlbum d’estudi de CCR i un dels més elogiats per la crítica especialitzada, fonamentalment per cançons de gran immadietesa com “Before you accuse me”, “Travelin’ band”, “Lookin’ out my back door” i la magnífica “Who’ll stop the rain”.

Tanmateix, el grup californià només gravaria dos treballs més, “Pendulum”, que va mantenir l’èxit, i “Mardi gras”, que ja va anunciar la crisi, en un període en què Tom va abandonar la banda i, seguidament, John va decidir posar punt i final a la trajectòria d’una formació que va aparèixer del no res i va caure sobtadament.