Elvis
Costello, juntament amb altres intèrprets i compositors, com el seu amic Nick Low,
que va produir alguns dels seus discs, i Ian Dury, així com la banda Doctor
Feelgood, va ser un dels protagonistes de l’anomenat pub rock, que es va
enfrontar simbòlicament al rock progressiu i simfònic.
Costello,
encara sense la seva fidel banda d’acompanyament The Atractions, va debutar amb
el fresc i directe àlbum “My aim is true”, el qual compta amb clàssics de
l’època com la bella “Alison” i “Watching the detectives”, i es va situar com
una de les principals estrelles del pub rock i la new wave i en certa
referència per al punk rock.
Amb
la confecció del segon àlbum, “This year’s model”, Costello es va reunir amb el
trio The Atractions, format pels germans Bruce (baix) i Pete (bateria) Thomas i
el teclista Steve Nieve. En el treball, penso que el millor de l’etapa inicial
del compositor britànic, hi figuren cançons com. “This year’s girl”, “Pump it
up”, l’esplèndida (I don’t want to go to) Chelsea”, “Lip service” i “Lipstick
vogue”
Posteriorment,
per completar una trilogia extraordinària, Costello va editar l’obra “Armed
forces”, crec que sensiblement inferior als dos àlbums inicials, per després
seguir una llarga i prolífica trajectòria que el va acostar al country, en una
època en què es va separar de The Atractions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario