Lloc de fundació: Londres (Anglaterra).
Formació clàssica: Ray Davies (veu i guitarra), Dave Davies (guitarra i veu), Peter Quaife (baix) i Mick Avory (bateria).
Gèneres: pop, rock, rythm & blues i òpera rock.
Principal dècada: 60.
Solistes que origina: Ray Davies i Dave Davies.
Àlbum estel·lar: Something else by the Kinks (1967).
Altres àlbums d’estudi: The Kinks (1964), Kinks – size (1965), Kinda Kinks (1965), The Kinks Kontroversy (1965), Face to face (1966), The Kinks are the village green preservation society (1968), Arthur or the decline and fall of the British Empire (1969), Lola versus powerman and the moneygoround, part one (1970), Muswell hillbillies (1971), Everybody’s show – biz (1972), Preservation, act 1 (1973), Preservation, act 2 (1974), Soap opera (1975), Schoolboys in disgrace (1975), Sleepwalker (1977), Misfits (1978), Low budget (1979), Give the people what they want (1981), State of confusion (1983), Word of mouth (1984), Think visual (1986), UK jive (1989) i Phobia (1993).
El millor: la dècada dels 60 amb la formació clàssica / el geni compostiu de Ray Davies / "Something else by the Kinks".
El pitjor: la irregularitat i els continus canvis a partir dels 70 / la difícil relació entre els germans Davies / certa obsessió de Ray per les òperes rock.
The Kinks va ser una de les grans bandes britàniques de la dècada dels 60 i el seu líder, Ray Davies, un compositor a l’altura de John Lennon, Paul McCartney, Mick Jagger, Keith Richard i Pete Townshend. “You really got me”, on el riff de guitarra de Dave Davies preludiava el futur hard rock, va ser el primer gran èxit del quartet, que va editar històrics àlbums com “Face to face” o “Something else by the Kinks”. Tal com van fer els Who, van gravar una òpera rock el 1969, “Arthur or the decline and fall of the British Empire”, la qual va precedir “Lola versus powerman and the moneygoround, part one”, el seu últim gran disc. A partir del decenni dels 70, en un període en què només restaven els germans Davies com a membres originals del grup, es va originar la decadència, durant un període en què van abundar les obres conceptuals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario