Lloc de fundació: Londres (Anglaterra).
Formació inicial: Mick Jagger (veu), Keith Richard (guitarra), Brian Jones (guitarra), Bill Wyman (baix) i Charlie Watts (bateria).
Altres membres bàsics: Ian Stewart (piano), Mick Taylor (guitarra) i Ron Wood (guitarra).
Gèneres: rythm and blues i rock.
Principal dècada: 60.
Àlbum estel·lar: Sticky fingers (1971).
Altres àlbums d'estudi: The Rolling Stones (1964), 12 x 5 (1964), The Rolling Stones, number 2 (1965), The Rolling Stones, now ! (1965), Out of our heads (1965), December's children. And everybody's (1965), Aftermath (1966), Between the buttons (1967), Their satanic majesties request (1967), Beggars banquet (1968), Let it bleed (1969), Exile on Main St. (1972), Goats head soup (1973), It's only rock'n roll (1974), Black and blue (1976), Some girls (1978), Emotional rescue (1980), Tattoo you (1981), Undercover (1983), Dirty work (1986), Steel wheels (1989), Voodoo lounge (1994), Bridges of Babylon (1997) i A bigger bang (2005).
El millor: capaços de fabricar gairebé una desena d’àlbums amb consideració d’obra mestra / "Sticky fingers" concretament / mig segle d'història.
El pitjor: l’últim quart de segle es pot considerar prescindible / la deriva de Jones que el va portar a la mort / els flirtejos de Jagger amb la Jet Set.
Durant els seus orígens, el quintet britànic basava el seu repertori en clàssics del rock'n roll i el rythm & blues, especialment l’efectuat a Chicago durant els anys 40, però a partir de 1965 les composicions pròpies, la gran majoria de Mick Jagger i Keith Richard, van suposar pràcticament el 100% de la seves cançons, mentre facturaven àlbums històrics com "Out of our heads", “Aftermath” o "Between the buttons". La mort el 1969 de Brian Jones, poc més tard d’abandonar el grup, va suposar el final de la primera etapa de la formació. El jove Mick Taylor, que havia tocat amb els Bluesbreakers de John Mayall, va entrar per Jones, però, per discrepàncies amb Jagger, deixaria pocs anys més tard el grup i seria substituït per Ron Wood, procedent de Faces. Durant els anys 70, els Stones van tenir la consideració de banda més gran del planeta, alhora que gravaven excel·lents àlbums com “Sticky fingers”, “Exile on Main street” o “Some girls”, d'influència disco. Després de “Tattoo you”, el 1981, la formació va iniciar la seva llarga decadència creativa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario