Lloc de naixement: Duluth (Estats Units).
Gèneres: folk, folk rock, cançó protesta, rock, country rock i blues rock.
Principal dècada: 60.
Àlbum estel·lar: Blonde on blonde (1966).
Altres àlbums d'estudi: Bob Dylan (1962), The freewheelin' Bob Dylan (1963), The times they are a-changin' (1964), Another side of Bob Dylan (1964), Bringing it all back home (1965), Highway 61 revisited (1965), John Wesley Harding (1967), Nashville skyline (1969), Self portrait (1970), New morning (1970), Pat Garrett & Billy the Kid (1973), Dylan (1973), Planet waves (1974), Blood on the tracks (1975), The basement tapes (1975), Desire (1976), Street legal (1978), Slow train coming (1979), Saved (1980), Shot of love (1981), Infidels (1983), Empire burlesque (1985), Knocked out loaded (1986), Down in the groove (1988), Oh mercy (1989), Under the red sky (1990), Good as i been to you (1992), World gone wrong (1993), Time out of mind (1997), Love and theft (2001), Modern times (2006), Together through life (2009) i Christmas in the heart (2009).
El millor: la seva trilogia formada per “Bringing it all back home”, “Highway 61 revisited” i “Blonde on blonde” / l'evolució cap a la música elèctrica / consideració de mite vivent.
El pitjor: els constants canvis de tendència / la seva no presència a Woodstock 69 i si en canvi en l'artificiós festival del 25è aniversari / la seva carrera, des dels anys 70 fins avui, potser ha estat una mica sobrevalorada.
Després de deixar la seva Minnesota natal, Bob Dylan va ser descobert al bohemi barri de Greenwich Village de Nova York i aviat es va convertir en una de les principals estrelles del festival folk de Newport. El 1965 va ser obligat per l’audiència a abandonar l’escenari per usar una guitarra elèctrica i tornar a sortir amb una d’acústica, però seria l’últim cop que Dylan cediria i l’electrificació del seu folk seria imminent. Posteriorment, un greu accident de moto va aturar durant un temps la carrera de l’autor nord-americà, que va tornar el 1969 amb un disc de clara influència country: “Nashville skyline”. A partir de la dècada dels 70, Dylan va continuar amb els seus continus canvis d’estils i temàtiques, va actuar i va escriure la banda sonora del film de Sam Peckinpah “Pat Garrett & Billy the kid”, va dirigir la controvertida pel·lícula “Renaldo & Clara”, es va reconvertir al Cristianisme, va actuar davant el papa Joan Pau II i va estar present en la rèplica del festival de Woodstock el 1994, quan en l’original de 1969 no hi va ser per trobar-lo massa comercial. Els temps no han deixat mai de canviar pel trovador de Minnesota.
No hay comentarios:
Publicar un comentario