Lloc de naixement: Barcelona (Barcelonès).
Gèneres: nova cançó catalana, folk i cançó protesta.
Dècades: 60, 70, 80, 90, 00 i 10.
Principals àlbums: Francesc pi de la Serra (1967) i Pi de la Serra canta les seves cançons (1974).
El millor: possiblement el “jutge” més combatiu.
El pitjor: haver de lluitar intensament contra la censura.
El barceloní Quico Pi de la Serra va ser un seguidor del jazz i de la cançó francesa, molt especialment del cantautor Georges Brassens, i el seu primer èxit, “L’home del carrer”, va ser versionat per Jaume Sisa i Joan Manuel Serrat. Els anys 70 va ser la seva millor dècada i va topar continuadament amb les censures franquista i post-franquista debut a les seves lletres iròniques i corrosives. Al llarg de la seva carrera ha tingut col·laboracions amb artistes com el citat Serrat, Luis Eduardo Aute, Joaquín Sabina o Loquillo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario