martes, 16 de marzo de 2010

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: L’ELECTRIFICACIÓ DEL FOLK




Bob Dylan va abandonar molt jove la seva Minnesota natal i es va traslladar a la gran urbs de Nova York, on es va identificar amb el bohemi i contracultural barri de Greenwich Village, on va realitzar les seves primeres actuacions més o menys professionals. Arran de ser descobert, es va unir, en una era daurada del folk, a altres intèrprets del gènere com Joan Báez, amb qui a més va mantenir un idil·li, Judy Collins, Phil Ochs o el trio Peter, Paul & Mary, amb els quals es presentava al festival folk de Newport.

L’any 1965, el grup The Byrds (foto) va editar, en una versió elèctrica i molt més rítmica, el tema de Dylan “Mr. tambourine man”, sorgit a l’àlbum “Bringing it all back home”. Aquell fet, considerat com el naixement de la fusió entre folk i rock, va constituir un gran èxit i el cover va sorprendre el mateix autor de Duluth, que ja meditava realitzar el mateix recorregut.

El mateix 1965, Dylan es va presentar al festival de Newport acompanyat d’una guitarra elèctrica, però les protestes de l’audiència més purista el van obligar a marxar de l’escenari i tornar amb una guitarra acústica. Tanmateix, va ser l’últim cop que el cantautor va acatar una decisió aliena i, després d’aquella actuació, el músic nord-americà va seguir la trajectòria que s’havia marcat i va electrificar la seva música, fet ben constatat en àlbums com els històrics “Highway 61 revisited” i el doble “Blonde on Blonde”.

Al llarg del temps han aparegut nombrosos intèrprets i bandes de folk rock, entre els quals hi podríem destacar Neil Young, Cat Stevens, Buffalo Springfield, Crosby, Stills & Nash (& Young) o els més recents Tracy Chapman, REM i Wilco.

No hay comentarios: