Grup: Blur.
Any: 1994.
Formació: Damon Albarn, Graham Coxon, Alex James i Dave Rowntree.
Àlbum d’estudi precedent: Modern life is rubbish (1993).
Àlbum d’estudi posterior: The great escape (1995).
El millor: un dels cims del brit pop.
El pitjor: és difícil extreure una cançó per sobre de les altres.
El moviment del brit pop, el qual podríem considerar la segona part de la british invasion, després de la primera encapçalada per The Beatles als 60, va tenir bastants referents, com els mateixos Fab Four, David Bowie, T Rex o The Kinks. Aquests darrers van influir de manera notòria Blur, el grup més mod del corrent i liderat pel carismàtic Damon Albarn, qui també va rebre la influència de Ray Davies, l’històric cantant i líder de la mítica banda que va composar “You really got me”. Per a molts crítics i experts, “Parklife”, tercer àlbum de la formació, és el millor de Blur i també un dels inqüestionables clàssics del brit pop, juntament amb “(That's the story) morning glory”, d’Oasis; "Dog man star", de Suede, o “Different class”, de Pulp. En el treball, on hi prenen part gèneres com pop, punk o synth pop, hi destaquen peces com la popular “Boys & girls”, de clara influència de la new wave, “End of the century”, la cançó que dóna títol al disc, "This is a low", “Clover and Dover” i “To the end”, un tribut al trio The Walker Brothers.
Any: 1994.
Formació: Damon Albarn, Graham Coxon, Alex James i Dave Rowntree.
Àlbum d’estudi precedent: Modern life is rubbish (1993).
Àlbum d’estudi posterior: The great escape (1995).
El millor: un dels cims del brit pop.
El pitjor: és difícil extreure una cançó per sobre de les altres.
El moviment del brit pop, el qual podríem considerar la segona part de la british invasion, després de la primera encapçalada per The Beatles als 60, va tenir bastants referents, com els mateixos Fab Four, David Bowie, T Rex o The Kinks. Aquests darrers van influir de manera notòria Blur, el grup més mod del corrent i liderat pel carismàtic Damon Albarn, qui també va rebre la influència de Ray Davies, l’històric cantant i líder de la mítica banda que va composar “You really got me”. Per a molts crítics i experts, “Parklife”, tercer àlbum de la formació, és el millor de Blur i també un dels inqüestionables clàssics del brit pop, juntament amb “(That's the story) morning glory”, d’Oasis; "Dog man star", de Suede, o “Different class”, de Pulp. En el treball, on hi prenen part gèneres com pop, punk o synth pop, hi destaquen peces com la popular “Boys & girls”, de clara influència de la new wave, “End of the century”, la cançó que dóna títol al disc, "This is a low", “Clover and Dover” i “To the end”, un tribut al trio The Walker Brothers.
No hay comentarios:
Publicar un comentario