Grup: The Flaming Lips.
Any: 2002.
Àlbum d’estudi precedent: The soft bulletin (1999).
Àlbum d’estudi posterior: A war with the mystics (2006).
El millor: originalitat i brillantor.
El pitjor: les controvèrsies amb “Fight test”.
La banda indie nord-americana The Flaming Lips s’ha guanyat la reputació de ser considerada una de les grans formacions de rock alternatiu dels darrers temps, sobretot a partir de l’edició de l’àlbum “The soft bulletin”, realitzat a finals de la dècada dels anys 90. El següent treball del grup liderat per Wayne Coyne va ser “Yoshimi battles the pink robots”, un dels discs més importants del conjunt i per a molts crítics una obra de caràcter conceptual, encara que Coyne no ho considera com a tal. El treball, que parla de temes com l’amor, la mort o les emocions, compta amb peces com la de títol homònim, la bastant estàndard “Do you realize”, “Approaching pavonis mons my balloon (utopia planitia)”, que va obtenir el grammy a la millor peça instrumental, o “Fight test”, una magnífica cançó, però amb el problema de ser considerada una adaptació del “Father and son” de Cat Stevens.
Any: 2002.
Àlbum d’estudi precedent: The soft bulletin (1999).
Àlbum d’estudi posterior: A war with the mystics (2006).
El millor: originalitat i brillantor.
El pitjor: les controvèrsies amb “Fight test”.
La banda indie nord-americana The Flaming Lips s’ha guanyat la reputació de ser considerada una de les grans formacions de rock alternatiu dels darrers temps, sobretot a partir de l’edició de l’àlbum “The soft bulletin”, realitzat a finals de la dècada dels anys 90. El següent treball del grup liderat per Wayne Coyne va ser “Yoshimi battles the pink robots”, un dels discs més importants del conjunt i per a molts crítics una obra de caràcter conceptual, encara que Coyne no ho considera com a tal. El treball, que parla de temes com l’amor, la mort o les emocions, compta amb peces com la de títol homònim, la bastant estàndard “Do you realize”, “Approaching pavonis mons my balloon (utopia planitia)”, que va obtenir el grammy a la millor peça instrumental, o “Fight test”, una magnífica cançó, però amb el problema de ser considerada una adaptació del “Father and son” de Cat Stevens.
No hay comentarios:
Publicar un comentario