Dues derivacions del rythm & blues, el soul i el funk, que van passar per les seves èpoques daurades durant la segona meitat dels 60 i la primera dels 70 respectivament, podrien ser considerats els gèneres que van impulsar la música disco, que va passar per la seva etapa més brillant durant el decenni dels 70, molt especialment pel que fa al segon lustre.
Nova York, que va albergar la llegendària discoteca Studio 54, i Philadelphia, que fins i tot va donar nom a un so que es podria considerar un subgènere del corrent , en van ser les ciutats on més ressò va tenir la música disco, que va rebre una gran repercussió gràcies a populars i comercials films com “Saturday night fever” (a la foto el cartell amb John Travolta) o “Thank’s God it’s Friday”.
Les principals característiques de la disco music van ser el protagonisme de músics i intèrprets negres, encara que la majoria de productors eren de raça blanca; l’auge dels DJ, situació que s’ha mantingut al llarg del temps; els ritmes repetitius i fins i tot monòtons, el protagonisme del baix elèctric o diferents instruments de vent; la forta comercialització de les diverses peces, moltes d’elles amb melodies molt enganxoses, o la seva influència posterior en gèneres com la música dance.
Els principals artistes, pel que fa al món anglosaxó, van ser Gloria Gaynor, Barry White, els Bee Gees, que van tenir un extraordinari revival gràcies a “Saturday night fever”, Donna Summer, considerada la gran reina de l’estil, Kool & the Gang, Earth, Wind & Fire, Chic o KC & the Sunshine Band. Quant a Europa continental, va ser de vital importància l’aparició de bandes com la mítica formació sueca Abba, més a prop del dance pop que no pas del disco, o el quartet d’origen caribeny Boney M, format a Alemanya de la mà del productor Frank Farian.
Nova York, que va albergar la llegendària discoteca Studio 54, i Philadelphia, que fins i tot va donar nom a un so que es podria considerar un subgènere del corrent , en van ser les ciutats on més ressò va tenir la música disco, que va rebre una gran repercussió gràcies a populars i comercials films com “Saturday night fever” (a la foto el cartell amb John Travolta) o “Thank’s God it’s Friday”.
Les principals característiques de la disco music van ser el protagonisme de músics i intèrprets negres, encara que la majoria de productors eren de raça blanca; l’auge dels DJ, situació que s’ha mantingut al llarg del temps; els ritmes repetitius i fins i tot monòtons, el protagonisme del baix elèctric o diferents instruments de vent; la forta comercialització de les diverses peces, moltes d’elles amb melodies molt enganxoses, o la seva influència posterior en gèneres com la música dance.
Els principals artistes, pel que fa al món anglosaxó, van ser Gloria Gaynor, Barry White, els Bee Gees, que van tenir un extraordinari revival gràcies a “Saturday night fever”, Donna Summer, considerada la gran reina de l’estil, Kool & the Gang, Earth, Wind & Fire, Chic o KC & the Sunshine Band. Quant a Europa continental, va ser de vital importància l’aparició de bandes com la mítica formació sueca Abba, més a prop del dance pop que no pas del disco, o el quartet d’origen caribeny Boney M, format a Alemanya de la mà del productor Frank Farian.
No hay comentarios:
Publicar un comentario