Lloc de naixement: París (França).
Gèneres: world music, pop, rock, rythm & blues, ska, reggae, fusió, rock alternatiu i cançó protesta.
Dècades: 90 i 00.
Principals àlbums: Clandestino (1998) i Próxima estación: esperanza (2001).
El millor: una mica de reivindicació va bé.
El pitjor: certes pretensions de “canviar el món”.
Una vegada va decidir dissoldre el duo Mano Negra, Manu Chao va iniciar la carrera en solitari, caracteritzada pel seu caràcter reivindicatiu i de protesta, per una ideologia clarament anti-sistema i per la utilització de diferents gèneres, com el rock, l’ska, el reggae o diversos estils llatinoamericans. Durant la primera dècada de l’actual segle ha estat un dels grans ídols del panorama musical espanyol, amb l’habilitat d’arribar a un ampli ventall de públic, des dels sectors més comercials fins als purament alternatius.
Gèneres: world music, pop, rock, rythm & blues, ska, reggae, fusió, rock alternatiu i cançó protesta.
Dècades: 90 i 00.
Principals àlbums: Clandestino (1998) i Próxima estación: esperanza (2001).
El millor: una mica de reivindicació va bé.
El pitjor: certes pretensions de “canviar el món”.
Una vegada va decidir dissoldre el duo Mano Negra, Manu Chao va iniciar la carrera en solitari, caracteritzada pel seu caràcter reivindicatiu i de protesta, per una ideologia clarament anti-sistema i per la utilització de diferents gèneres, com el rock, l’ska, el reggae o diversos estils llatinoamericans. Durant la primera dècada de l’actual segle ha estat un dels grans ídols del panorama musical espanyol, amb l’habilitat d’arribar a un ampli ventall de públic, des dels sectors més comercials fins als purament alternatius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario