Influenciat pel rock’n roll sorgit als Estats Units durant la dècada dels 50, sense oblidar altres gèneres com el doo wop, els grups de noies, el rythm & blues o l'autòcton skiffle, el beat va aparèixer al Regne Unit el primer lustre dels 60 a vàries ciutats angleses, encara que Liverpool en va tenir un protagonisme especial. El moviment va motivar que el centre neuràlgic de la música rock passés d’Amèrica a la Gran Bretanya.
El beat es va caracteritzar per una música pop de caràcter senzill, amb lletres poc transcendents, un minutatge curt de les cançons, per la importància del single, per damunt de l’àlbum, o per la formació estàndard de cantant, guitarra rítmica, guitarra solista, baix i bateria. El corrent va ser paral·lel al fenomen conegut com a british invasion, quan moltes bandes britàniques van triomfar de manera espectacular al mercat nord-americà.
Sense cap mena de dubte, els Beatles en van ser la principal formació del beat, però hi van haver moltes altres, com va ser els casos de Dave Clark Five, Gerry & the Pacemakers, Herman Hermit`s, Hollies (foto), Manfred Mann, Peter & Gordon, Searchers o Zombies. Igualment, altres grups que no van formar part del moviment, com Kinks, Rolling Stones, Who o Yardbirds, van utilitzar en un moment o altre de la seva trajectòria el gènere per escalar posicions a les llistes de vendes.
Durant la segona meitat dels 60 hi va tenir lloc al Regne Unit, de manera paral·lela a allò que va succeir als Estats Units, una important ruptura musical, que va originar gèneres o modes com la psicodèlia, el rock progressiu o altres avantguardes com el jazz rock. En aquell període el beat va entrar en crisi, moltes de les seves bandes van perdre protagonisme i altres fins i tot van desaparèixer. Només aquells que van saber adaptar-se als nous temps i evolucionar, com el Beatles, van aconseguir mantenir-se a l’elit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario