Grup: The Clash.
Any: 1980.
Formació: Joe Strummer, Mick Jones, Paul Simonon i Topper Headon.
Àlbum d’estudi precedent: London calling (1979).
Àlbum d’estudi posterior: Combat rock (1982).
El millor: punk amb compromís.
El pitjor: una important baixada en consideració al seu mític predecessor.
The Clash va ser amb The Sex Pistols el grup més important del gènere punk, però a diferència de la banda liderada per Johnny Rotten, el conjunt encapçalat per Joe Strummer i Mick Jones va ser molt més que una simple formació de punk rock, tal com ho demostra en la seva obra mestra: “London calling”. Després d’aquest treball, el qual té condició de doble, però el grup anglès el va vendre a preu de normal, The Clash va gravar “Sandinista !”, un triple àlbum al qual es va donar també un baix cost. Durant aquella època el Front Sandinista de Nicaragua es trobava lluitant contra la cruenta i llarga dictadura dels Somoza a l’estat centre-americà i la banda britànica va mostrar de nou el seu compromís polític en ideologies d’esquerra i oprimides. En el disc, que encara que va mantenir el tipus va suposar de certa forma el principi del declivi de la formació, s’hi barregen diferents estils, entre els quals hi ha rock, rythm & blues, reggae, ska, folk o gospel, i hi destaquen peces com “The police in my back” i “The call up”.
Any: 1980.
Formació: Joe Strummer, Mick Jones, Paul Simonon i Topper Headon.
Àlbum d’estudi precedent: London calling (1979).
Àlbum d’estudi posterior: Combat rock (1982).
El millor: punk amb compromís.
El pitjor: una important baixada en consideració al seu mític predecessor.
The Clash va ser amb The Sex Pistols el grup més important del gènere punk, però a diferència de la banda liderada per Johnny Rotten, el conjunt encapçalat per Joe Strummer i Mick Jones va ser molt més que una simple formació de punk rock, tal com ho demostra en la seva obra mestra: “London calling”. Després d’aquest treball, el qual té condició de doble, però el grup anglès el va vendre a preu de normal, The Clash va gravar “Sandinista !”, un triple àlbum al qual es va donar també un baix cost. Durant aquella època el Front Sandinista de Nicaragua es trobava lluitant contra la cruenta i llarga dictadura dels Somoza a l’estat centre-americà i la banda britànica va mostrar de nou el seu compromís polític en ideologies d’esquerra i oprimides. En el disc, que encara que va mantenir el tipus va suposar de certa forma el principi del declivi de la formació, s’hi barregen diferents estils, entre els quals hi ha rock, rythm & blues, reggae, ska, folk o gospel, i hi destaquen peces com “The police in my back” i “The call up”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario