Grup: Led Zeppelin.
Any: 1971.
Formació: Jimmy Page, Robert Plant, John Paul Jones i Paul Bonham.
Àlbum d’estudi precedent: Led Zeppelin III (1970).
Àlbum d’estudi posterior: Houses of the holy (1973).
El millor: potser el millor disc de la història d’una banda de hard rock.
El pitjor: vàries peces importants poden estar a l’ombra de la cèlebre “Stairway to heaven”.
Quan els Yardbirds van arribar al final, Jimmy Page, l’últim gran guitarrista de la llegendària banda britànica, va fundar el quartet Led Zeppelin amb el cantant Robert Plant, el baixista John Paul Jones i el bateria Paul Bonham. La nova formació, pionera del rock dur, va gravar els seus primer discs amb una sèrie numerada, i encara que el treball analitzat no té cap tipus de títol a la portada, tradicionalment ha estat conegut com a “Led Zeppelin IV”, doncs es tracta del quart àlbum del grup anglès, que va suposar un gran èxit, tant de crítica com de públic, molt especialment als Estats Units. L’obra va situar la mítica banda com el millor conjunt del moment, en línies generals, juntament amb els Rolling Stones, i en una autèntica i espectacular stadium band. En el disc, que barreja rock, hard rock, blues i folk, i compta amb conceptes místics, mitològics i èpics, hi destaquen temes com "Black dog", “Rock and roll”, “Battle of evermore”, "When the levee breaks" o la famosa “Stairway to heaven”, segurament la seva cançó més popular.
Any: 1971.
Formació: Jimmy Page, Robert Plant, John Paul Jones i Paul Bonham.
Àlbum d’estudi precedent: Led Zeppelin III (1970).
Àlbum d’estudi posterior: Houses of the holy (1973).
El millor: potser el millor disc de la història d’una banda de hard rock.
El pitjor: vàries peces importants poden estar a l’ombra de la cèlebre “Stairway to heaven”.
Quan els Yardbirds van arribar al final, Jimmy Page, l’últim gran guitarrista de la llegendària banda britànica, va fundar el quartet Led Zeppelin amb el cantant Robert Plant, el baixista John Paul Jones i el bateria Paul Bonham. La nova formació, pionera del rock dur, va gravar els seus primer discs amb una sèrie numerada, i encara que el treball analitzat no té cap tipus de títol a la portada, tradicionalment ha estat conegut com a “Led Zeppelin IV”, doncs es tracta del quart àlbum del grup anglès, que va suposar un gran èxit, tant de crítica com de públic, molt especialment als Estats Units. L’obra va situar la mítica banda com el millor conjunt del moment, en línies generals, juntament amb els Rolling Stones, i en una autèntica i espectacular stadium band. En el disc, que barreja rock, hard rock, blues i folk, i compta amb conceptes místics, mitològics i èpics, hi destaquen temes com "Black dog", “Rock and roll”, “Battle of evermore”, "When the levee breaks" o la famosa “Stairway to heaven”, segurament la seva cançó més popular.
No hay comentarios:
Publicar un comentario