Grup: Arcade Fire.
Any: 2007.
Formació: Win Butler, Régine Chassagne, Richard Reed Parry, Will Butler, Tim Kingsbury, Jeremy Gara i Sarah Neufeld.
Àlbum d’estudi precedent: Funeral (2004).
Àlbum d’estudi posterior: The suburbs (2010).
El millor: entre els millors treballs de la primera dècada del segle XXI.
El pitjor: que alguns els acusin de certa pretenciositat.
La banda indie canadenca Arcade Fire, fundada a la ciutat de Mont-real i encapçalada per Win Butler i Régine Chassagne, també parella sentimental, va tenir un celebrat debut l’any 2004 amb “Funeral”, aclamat per la crítica i molt ben acceptat pel públic. Aquesta tendència es va consolidar amb el seu segon àlbum, “Neon bible”, editat tres anys més tard. El disc, gravat en una església, és un dels grans referents del rock alternatiu del primer decenni de l’actual segle i sens dubte una de les obres cabdals de la història de la música popular independent. En l’àlbum, que va arribar al número 2 de les llistes nord-americanes i va impulsar definitivament la formació quebequesa com una de les clàssiques en els diversos festivals indies de tot el món, hi tenen lloc peces com “Black mirror”, “Keep the car running”, “No cars go” i les meves preferides: “Intervention”, “Ocean of noise” i “Windowsill”.
Any: 2007.
Formació: Win Butler, Régine Chassagne, Richard Reed Parry, Will Butler, Tim Kingsbury, Jeremy Gara i Sarah Neufeld.
Àlbum d’estudi precedent: Funeral (2004).
Àlbum d’estudi posterior: The suburbs (2010).
El millor: entre els millors treballs de la primera dècada del segle XXI.
El pitjor: que alguns els acusin de certa pretenciositat.
La banda indie canadenca Arcade Fire, fundada a la ciutat de Mont-real i encapçalada per Win Butler i Régine Chassagne, també parella sentimental, va tenir un celebrat debut l’any 2004 amb “Funeral”, aclamat per la crítica i molt ben acceptat pel públic. Aquesta tendència es va consolidar amb el seu segon àlbum, “Neon bible”, editat tres anys més tard. El disc, gravat en una església, és un dels grans referents del rock alternatiu del primer decenni de l’actual segle i sens dubte una de les obres cabdals de la història de la música popular independent. En l’àlbum, que va arribar al número 2 de les llistes nord-americanes i va impulsar definitivament la formació quebequesa com una de les clàssiques en els diversos festivals indies de tot el món, hi tenen lloc peces com “Black mirror”, “Keep the car running”, “No cars go” i les meves preferides: “Intervention”, “Ocean of noise” i “Windowsill”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario