Grup: The Rolling Stones.
Any: 1969.
Formació: Mick Jagger, Keith Richard, Mick Taylor, Bill Wyman i Charlie Watts.
Gènere: rythm & blues.
Àlbum d’estudi: cap.
El millor: una de les millors tornades de la història del rock.
El pitjor: l’èxit va coincidir amb la mort de Brian Jones.
En un període en què Brian Jones ja havia deixat el mític grup (el guitarrista moriria durant la promoció del disc) , i el jove Mick Taylor l’havia substituït, Mick Jagger i Keith Richard van composar “Honky tonk women”, que en un principi va tenir una versió country que es titulava simplement “Honky tonk”. No obstant, seguidament van realitzar una altra composició, més propera al seu estil habitual, que es va editar només com a single, el qual va arribar al número u, tant a les llistes britàniques com a les nord-americanes. Poc més tard, “Honky tonk” va ser inclosa en l’àlbum “Let it bleed”. La cançó analitzada, que compta amb una de les tornades més cèlebres de la història de la música popular (personalment em vaig emocionar la primera vegada que la vaig sentir), ha tingut covers d’artistes com Elton John, Joe Cocker o el desaparegut Gram Parsons, íntim amic de Richard.
Any: 1969.
Formació: Mick Jagger, Keith Richard, Mick Taylor, Bill Wyman i Charlie Watts.
Gènere: rythm & blues.
Àlbum d’estudi: cap.
El millor: una de les millors tornades de la història del rock.
El pitjor: l’èxit va coincidir amb la mort de Brian Jones.
En un període en què Brian Jones ja havia deixat el mític grup (el guitarrista moriria durant la promoció del disc) , i el jove Mick Taylor l’havia substituït, Mick Jagger i Keith Richard van composar “Honky tonk women”, que en un principi va tenir una versió country que es titulava simplement “Honky tonk”. No obstant, seguidament van realitzar una altra composició, més propera al seu estil habitual, que es va editar només com a single, el qual va arribar al número u, tant a les llistes britàniques com a les nord-americanes. Poc més tard, “Honky tonk” va ser inclosa en l’àlbum “Let it bleed”. La cançó analitzada, que compta amb una de les tornades més cèlebres de la història de la música popular (personalment em vaig emocionar la primera vegada que la vaig sentir), ha tingut covers d’artistes com Elton John, Joe Cocker o el desaparegut Gram Parsons, íntim amic de Richard.
No hay comentarios:
Publicar un comentario