Intèrpret: Lou Reed.
Any: 1972.
Gènere: rock urbà.
Àlbum d’estudi: Transformer.
El millor: un dels grans clàssics del compositor de Brooklyn.
El pitjor: que la gran popularitat li arribés a través d’un film.
Quan Lou Reed va abandonar la llegendària banda The Velvet Underground, va tenir força problemes per aconseguir triomfar en solitari, fet que va assolir arran de marxar a Anglaterra i de trobar la vital ajuda de David Bowie, que li va produir l’àlbum glam “Transformer”, potser el millor treball que mai hagi realitzat el cantautor novaiorquès. En els disc hi destacaven els temes “Satellite of love”, el popular “Walk in the wild side” i “Perfect day”. Aquest últim, amb una de les tornades més accessibles de Reed, és la meva cançó preferida de l’intèrpret nord-americà. La peça, de caràcter irònic, va tenir, unes dues dècades més tard de la seva composició, una important empenta gràcies a la pel·lícula britànica “Trainspotting”, que la va col·locar a la seva banda sonora.
Any: 1972.
Gènere: rock urbà.
Àlbum d’estudi: Transformer.
El millor: un dels grans clàssics del compositor de Brooklyn.
El pitjor: que la gran popularitat li arribés a través d’un film.
Quan Lou Reed va abandonar la llegendària banda The Velvet Underground, va tenir força problemes per aconseguir triomfar en solitari, fet que va assolir arran de marxar a Anglaterra i de trobar la vital ajuda de David Bowie, que li va produir l’àlbum glam “Transformer”, potser el millor treball que mai hagi realitzat el cantautor novaiorquès. En els disc hi destacaven els temes “Satellite of love”, el popular “Walk in the wild side” i “Perfect day”. Aquest últim, amb una de les tornades més accessibles de Reed, és la meva cançó preferida de l’intèrpret nord-americà. La peça, de caràcter irònic, va tenir, unes dues dècades més tard de la seva composició, una important empenta gràcies a la pel·lícula britànica “Trainspotting”, que la va col·locar a la seva banda sonora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario