Després de l’edició l’any 1967 del mític i històric “Sgt. Pepper’s lonely hearts club band”, els problemes van aparèixer amb força al quartet anglès, els quals van acabar portant a la dissolució tres anys més tard. La mort del mànager Brian Epstein va desencadenar la inestabilitat al grup, sobretot per les males relacions entre els seus dos líders, John Lennon i Paul McCartney.
McCartney, arran de la mort d’Epstein, va intentar fer-se amb les regnes de la banda i va ser una idea seva molt personal la confecció del telefilm “Magical mistery tour”, que va tenir unes crítiques pèssimes, potser les primeres de caire negatiu que va rebre el mític conjunt de Liverpool. No obstant, la projecció, que també va comptar amb una versió en disc, tenia bones cançons com la meravellosa “Strawberry fields forever”, “All you need is love”, “I am the walrhus” o “The fool on hill”.
Tanmateix, i quan algú podia pensar que el grup britànic seria incapaç de ressorgir, The Beatles va tornar a meravellar tothom el 1968 per dues raons fonamentals: el single “Hey Jude !”, penso que de llarg la millor cançó que mai hagi escrit McCartney, i el doble àlbum de títol homònim, encara que els fans dels Fab Four el coneixen simplement com el doble blanc. En el treball, segurament l’obra més arriscada i alternativa de la banda anglesa, s’hi troben peces com la rockera “Back in the USSR”, la cançó d’influència caribenya “Ob – la – di, ob – la –da”, l’extraordinària “While my guitar gently weeps”, composta per George Harrison i amb un solo de guitarra del seu amic Eric Clapton; la psicodèlica “Happiness is the warm gun” o la dolça “Julia”, dedicada per Lennon a la seva difunta Mare.
Seguidament, la formació de Liverpool va editar l’àlbum “Abbey road”, amb una primera part podríem considerar normal i una segona en què hi són incrustades diverses peces, algunes de molt curta durada i altres sense separació entremig d’elles, que atorguen una sensació d’assaig improvisat o d’una jam session. En el disc hi figuren peces com “Come together” o dues composicions de Harrison: l’optimista “Here comes the sun” i “Something”, que va ser la primera cançó de George que es va convertir en senzill beatle.
Altrament, la situació al grup era de tensió i evident mal rotllo i això es va notar en les sessions d’estudi de l’àlbum “Let it be”, gravat abans d’”Abbey road”, però editar més tard. Les relacions entre McCartney, d’una banda, i Lennon, Harrison i Ringo Starr, d’altra banda, es van tornar insostenibles i, fins i tot, George va arribar a abandonar la gravació per divergències amb Paul. L’obra, produïda per Phil Spector, és un dels discs beatle menys valorats per la crítica, malgrat comptar amb cançons importants com la que li dóna títol, “Get back”, “Across the universe” i la trista “The long and winding road”.
Finalment, el grup va decidir deixar-ho estar i es va dissoldre després d’efectuar una curiosa actuació al terrat dels estudis d’Abbey Road. Lennon, que ja havia extret alguns discs quan la banda era vigent, va portar a terme una carrera en solitari una mica irregular, amb el moment àlgid de l’àlbum “Imagine” i sobretot el senzill del mateix nom; McCartney, al qual li va costar arrancar, va ser el que més èxit comercial va tenir, moltes vegades acompanyat del grup The Wings, encara que la seva trajectòria va tenir unes característiques escassament arriscades; Harrison va iniciar la carrera independent amb l’extraordinari triomf del triple àlbum “All thing must pass” i el concert benèfic de Bangladesh, celebrat a Nova York, però es va anar apagant a poc a poc, mentre Starr, sense abandonar la música, va tenir algun paper important en el món del cinema.
John va morir assassinat l’any 1980 i George va trobar la mort per un càncer l’any 2001.
