Jimmy Page (foto), que fins llavors havia estat un destacat músic d’estudi, va entrar en la mítica formació britànica de rythm & blues The Yardbirds com a baixista, però arran de la marxa de Jeff Beck, que havia substituït Eric Clapton, es va convertir en el tercer gran guitarrista del grup londinenc. Una vegada la banda es va dissoldre, Page va intentar una continuïtat amb la confecció dels New Yardbirds, germen de Led Zeppelin.
Page, considerat aleshores el millor guitarrista de la música rock, juntament amb Jimi Hendrix, Duanne Allman i els ja significats Clapton i Beck, va reclutar el cantant Robert Plant, el baixista John Paul Jones, un altre home que s’havia foguejat en els estudis de gravació, i el bateria John Bonham per formar la nova banda, que es va convertir en la principal formació del naixent gènere del hard rock, en particular, i en un dels grups més populars, en línies generals, de la dècada dels 70, període en què es va erigir en una autèntica stadium band i en la qual potser només conjunts com The Rolling Stones o Pink Floyd van aconseguir una fama i seguiment similars.
La formació britànica va facturar, durant els inicis de la seva trajectòria, quatre àlbums mitjançant una sèrie numerada, entre els quals van destacar-ne sobretot “Led Zeppelin II”, on es troba el clàssic “Whole lotta love”, un tema adaptat d’un blues de Willie Dixon que ja havia interpretat el quartet mod Small Faces, i de manera molt especial “Led Zeppelin IV”, en què hi figura la llegendària peça “Stairway to heaven”, himne generacional que uneix folk i rock dur, a més d’altres talls emblemàtics com “Black dog”, “Rock and roll” i “When the levee breaks”.
Led Zeppelin, ja constituïda de forma plena en una associació de masses, va mantenir perfectament el tipus quan va començar a editar àlbums amb títols podríem dir convencionals, quant a les confeccions de “Houses of the holy” i “Physical graffity”, però el grup va iniciar certa decadència arran de la gravació de “Presence”, fet que es veuria ratificat amb “In through the out door”. Va ser en aquell període, concretament l’any 1980, quan el bateria John Bonham va trobar la mort arran d’una colossal ingestió d’alcohol, moment en què els altres tres components van decidir dissoldre la banda, encara que més tard sortiria a la venda el disc “Coda”.
Després de la separació, Page, Plant i Jones van continuar en solitari, encara que només el cantant va tenir cert èxit comercial, sempre, però, des d’un punt de vista secundari, molt allunyat dels grans temps de Led Zeppelin. Posteriorment, mitjan la dècada dels 90, Page i Plant van formar un duo que va comptar amb l’edició de tres àlbums.
No hay comentarios:
Publicar un comentario