La principal font del rock dur, durant els seus inicis un fenomen, com el rock progressiu, establert essencialment al Regne Unit, es troba en les diferents bandes angleses de rythm & blues de la dècada dels 60, com per exemple The Who, Small Faces, Cream o de forma molt especial The Kinks, quan des de molts sectors s’assegura que el riff de Dave Davis al cèlebre hit “You really got me” va suposar una gran influència, i The Yardbirds, grup que va tenir com a tercer gran guitarrista Jimmy Page, qui, una vegada es va dissoldre la formació, va fundar Led Zeppelin (foto), un dels conjunts clau en l’aparició i la consolidació del gènere.
Malgrat que van ser moltes les formacions que es van apuntar a la moda del hard rock, entre les quals per exemple es podrien destacar Free i els canadencs Steppenwolf, el gènere, que va aparèixer durant el segon lustre del decenni dels 60 i es va consolidar al llarg de la dècada posterior, va comptar amb tres grans bandes pel que fa als inicis del corrent: els ja significats Led Zeppelin, probablement, amb el mítics The Rolling Stones, el grup més gran dels 70; Black Sabbath, que en va ser la versió sinistra i fosca de l’estil, i Deep Purple, que havia tingut uns orígens situats en el rock simfònic.
Amb el pas dels anys, el gènere es va endurir encara més i va donar pas al heavy metal, que va tenir com a grup estel•lar la banda australiana AC / DC, la qual va suposar una inqüestionable influència per als conjunts de l’anomenada english new wave of heavy metal, que durant la dècada dels 80, el millor període de l’estil, va agrupar formacions com Deff Leppard, Iron Maiden, Judas Priest, Motörhead, Rainbow o Whitesnake, entre moltes d’altres, sense oblidar els alemanys Scorpions o els californians Van Halen.
Seguidament, mentre una part del hard rock va arribar a extrems molt radicalitzats com el hardcore, el thrash metal o l’speed metal, mitjançant conjunts com Megadeth, Metallica o els brasilers Sepultura, una altra part va fer un recorregut invers i va néixer allò que podríem anomenar heavy de perruqueria, en un període en què el moviment, fins aleshores considerat salvatge, polèmic i de certa forma masclista, es va domesticar, va apropar-se al sexe femení i va donar el salt definitiu cap a l'escena plenament comercial i la moda AOR, amb grups veterans com Rainbow o Whitesnake o bandes molt influenciades pel glam rock com Bon Jovi, Europe o els ressorgits Aerosmith, formació australiana que havia tingut uns inicis de caire més radical durant els anys 70.
Pel que fa a les darreres dècades, el rock dur ha continuat sent un dels estils més populars, comuns i utilitzats, i un bon exemple el podem trobar en el gènere grunge, que, arran d’aparèixer a finals del decenni dels 80 a la ciutat nord-americana de Seattle, a l’estat occidental de Washington, va comptar amb un gran seguiment durant el primer lustre dels 90 de la mà de grups com Nirvana, Pearl Jam, Soundgarden, Foo Fighters o Mudhoney.
No hay comentarios:
Publicar un comentario