Gram Parsons està considerat el gran artífex en la fusió que hi va tenir lloc, a finals del decenni dels 60 del segle passat, entre el country i el rock. El músic de Florida, que va formar part del grup International Submarine Band, es va unir l’any 1968 a la formació de folk elèctric The Byrds, que aleshores, arran de les marxes de Gene Clark i David Crosby, es trobava clarament liderada per John McGuinn.
El pas de Parsons pel llegendari grup californià va ser fugaç, essencialment per les diferències que va mantenir amb McGuinn, però suficient per gravar l’emblemàtic àlbum “Sweatheart of the rodeo”, un dels màxims exponents dels inicis del country rock i en el qual hi forma part el tema “Hickory wind”, una de les grans composicions de Gram.
Arran de la curta experiència amb The Byrds, Parsons va convèncer el baixista Chris Hillman, un dels membres fundadors de la cèlebre banda de Los Angeles, per formar el conjunt Flying Burrito Brothers, grup fonamental en la consolidació del nou gènere i que van completar Pete Kleinow i Chris Ethridge. La nova associació va debutar amb l’elogiat àlbum “The gilded palace of sin”.
Parsons va continuar més tard en solitari, en una curta etapa en què va col•laborar de forma notòria amb Emilou Harris i en la qual va editar els treballs “GP” i “Grievous angel”, dos inqüestionables clàssics del moviment. Quan només comptava 26 anys, el músic va trobar la mort als voltants del desert californià de The Joshua Tree, arran d’ingerir una barreja d’alcohol i morfina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario