Com ja s’ha comentat, una de les característiques del southern rock va ser l’orgull de pertinença del sud. Doncs bé, el grup que millor i de forma més clara va mostrar aquesta faceta va ser la banda Lynyrd Skynyrd, formada inicialment per Ronnie van Zant (veu), Gary Rossington (guitarra), Allen Collins (guitarra), Ed King (guitarra), Leon Wilkeson (baix), Bob Burns (bateria) i Billy Powell (teclats). Posteriorment, també van prendre part del conjunt Artymus Pyle (bateria), Steve Gaines (guitarra) i les coristes Jo Jo Billingsley, Cassie Gaines i Leslie Hawkins, que van integrar el trio The Honchettes.
La formació, fundada a la localitat de Jacksonville, a l’estat de Florida, va utilitzar un rock endurit amb influències arribades del blues i el country, caracteritzat per un poderós so produït per les tres guitarres que hi tenien lloc al grup, mentre que es va significar per algunes polèmiques, que en algun cas els hi va fer guanyar l’etiqueta de racistes, encara que rarament una banda amb aquesta consideració podria haver creat mai una cançó tan meravellosa com “Free bird”.
El septet va debutar amb el treball “(pronunced Leh – nerd Skin – erd)”, evidentment un títol que cridava considerablement l’atenció. Considerat el millor àlbum en la discografia del grup de Florida, en una carrera més aviat descendent pel que fa a la qualitat dels seus discs, hi són molt significatives dues grans cançons: “Simple man” i la ja citada “Free bird”, una llarga peça, amb un final èpic instrumental, dedicada a l’extraordinari guitarrista Duanne Allman, recentment mort en un accident de moto.
Seguidament, Lynyrd Skynyrd va gravar l’album “Second helping”, potser un treball una mica inferior a la seva primera obra, però que va aguantar força bé el tipus. En el disc hi destaquen "The ballad of Curtis Loew" i, de forma molt clara, la pista “Sweet home Alabama”, segurament la seva cançó més popular i una resposta enèrgica al cantautor canadenc Neil Young, que havia criticat durament algunes particularitats del sud dels Estats Units en temes com “Southern man” i “Alabama”.
Posteriorment, la banda de Jacksonville va entrar en una important crisi, mitjançant discs que no van comptar amb el beneplàcit de la crítica especialitzada, com van ser els casos de “Nuthin’ fancy”, amb “Saturday night special”; “Gimme back my bullets”, que conté la bella “All i can do is write about it”, i finalment “Street survivors”, amb la presència de “What’s your name”.
En el marc d’una gira pels Estats Units, els components del grup van patir un greu accident aeri, en el qual van morir Van Zant i els germans Gaines. Aquest fet tràgic va provocar la irremissible dissolució de la formació, encara que aquesta va reaparèixer durant la dècada dels 90, amb Johnny van Zant, germà menor del malaguanyat Ronnie, com a nou vocalista.
No hay comentarios:
Publicar un comentario