El quartet Creedence Clearwater Revival (CCR) va sorgir a Califòrnia, en un període en què a l’estat banyat per l’oceà Pacífic hi tenien lloc la contracultura hippy i el gènere del complex, avantguardista i complicat rock psicodèlic, però la banda fundada a la localitat d’el Cerrito va triomfar mitjançant un rock tradicional, senzill i accessible, més propi d’altres zones del país, concretament les de la part sud-occidental, si tenim en comte sobretot l’ús de l’anomenat swamp rock (rock pantanós) que va oferir el grup, format John Fogerty (veu i guitarra), compositor del tots els hits de la banda; Tom Fogerty (guitarra), Stu Cook (baix) i Doug Clifford (bateria).
Després d’un primer àlbum de títol homònim que va passar bastant desapercebut, encara que hi va prendre part el cover del clàssic “Susie Q”, el gran període de CCR es va iniciar amb el treball “Bayou country”, que conté l’èxit “Proud Mary”, i va continuar amb “Green river”, número u als Estats Units i amb el hit “Bad moon rising”, i “Willy and the poor Boys”, que presenta les peces “Down on the corner”, “The midnight special” i “Fortunate son”, un al•legat contra la guerra del Vietnam, unint-se d’aquesta forma el grup a la clàssica protest song de caràcter hippy.
Amb l’obra “Cosmos factory”, considerat el millor àlbum de CCR per a la crítica especialitzada i el seu segon número u a les llistes de Billboard nord-americanes, la formació californiana va arribar al seu cim de creativitat, fama i popularitat. El disc compta amb les cançons “Travelin’ band” i la sensacional “Who’ll stop the rain ?”, segons la meva opinió el millor tema mai compost per John Fogerty.
“Cosmos Factory” va representar el moment àlgid del quartet d'el Cerrito, però també va suposar el seu darrer gran èxit, doncs amb el següent treball, “Pendulum”, malgrat la presència de la formidable “Have you ever seen the rain?”, el grup va començar un vertiginós descens, molt evident amb “Mardi grass”, l’última obra del conjunt californià. Després de la marxa dels gran dels Fogerty, Tom, també va abandonar el seu germà, la qual cosa va significar l’irremissible final del grup.
No hay comentarios:
Publicar un comentario