A començaments de la dècada dels 70, moment en què havia finalitzat el primer capítol dedicat al mític quartet britànic, justament amb l’edició de l’àlbum “Who’s next”, probablement el millor treball de la seva discografia, s’havia comentat que la banda londinenca havia deixat enrere el moviment mod, al qual havia entrat una mica forçada, però, i aquest cop sense cap tipus d’impuls extern, el conjunt anglès va tornar a involucrar-s’hi mitjançant el doble disc “Quadrophenia”.
Després de l’edició del treball conceptual mod, The Who va continuar una trajectòria de gran èxit, tant de crítica com de públic, i omplint tots els estadis on actuava durant les seves llargues gires, però possiblement els àlbums que va editar amb posterioritat, concretament “The Who by numbers”, “Who are you” i “Face dances”, no va ser precisament els més triomfants de la seva trajectòria. En canvi, si va suposar una fita en la seva carrera la versió cinematogràfica de “Tommy”, l’òpera rock composta en disc l’any 1969 pel guitarrista Pete Townshend. La pel•lícula va ser dirigida per Ken Russell i hi van treballar els quatre membres de la banda, amb el paper de protagonista per al cantant Roger Daltrey, en un espectacular repartiment en què també hi prenien part Ann Margret, Oliver Reed, Jack Nicholson o els músics Eric Clapton, Elton John i Tina Turner.
La mort l’any 1978 del bateria Keith Moon, arran d’una sobredosi, va suposar un cop molt dur per al quartet britànic, que, malgrat tot, va decidir continuar endavant. Per substituir Moon, un dels millors en el seu instrument en la història de la música popular, es va decidir fitxar un home de brillant trajectòria com Kenney Jones, exintegrant de les bandes Small Faces, l’altre gran grup mod del decenni dels 60, i Faces, formació que va comptar amb l’estrella Rod Stewart com a carismàtic vocalista. Tanmateix, res va tornar a ser igual i els discs “It’s hard” i “Endless war”, aquest gravat molt de temps més tard, no van passar a la posteritat com algunes de les millors obres del grup anglès, que contractaria Zak Starkey, fill del mític beatle Ringo Starr, per al mateix lloc de bateria.
Segurament, allò més interessant en la trajectòria final de The Who, a partir de mitjan la dècada dels 70, va tenir lloc en el món del cinema, doncs, a més de la projecció de “Tommy”, que igualment ha comptat amb vàries mostres teatrals, es van portar a terme, en primer lloc, durant un període de revival mod en els inicis de la new wave, el film de “Quadrophenia”, pel•lícula realitzada per Franc Roddam i protagonitzada per Phil Daniels, mentre un jove Sting, líder del trio The Police, hi va fer un paper important. En segon lloc, es va efectuar un documental, dirigit per Jeff Stein, sobre el conjunt londinenc anomenat “The kids are alright”, el títol d’un dels seus primers hits.
La mort del baixista John Entwhistle l’any 2002 va provocar el definitiu final del mític grup, després que tant Townshend com Daltrey, sense massa èxit, editessin alguns treballs en solitari.
A la foto, el vocalista Roger Daltrey.
No hay comentarios:
Publicar un comentario